Sembla mentida que el Conseller de Medi Ambient, - l'organisme que se suposa que ha de vetlar per la conservació dels valors ambientals - sigui l'impulsor d'aquestes iniciatives que clarament posen per davant els interessos privats a la garantia d'un dret bàsic com és l'accés a l'aigua potable per a usos consumptius i a la de la qualitat i quantitat del recurs per a generacions futures.

Amb l'aprovació de la Llei Company (Llei 7/2012, de 13 de juny de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible), el GOB ja alertava de les qüestions que afectaven a la desregulació de l'aigua, concretament la llei va desregular la perforació de més pous - de mitjana ja s'obrien uns 500 a l'any - i derogava l'article 8 de la llei 4/2008 on deia clarament que l’aigua per regar els camps de golf havia de procedir d’aigua depurada.

Així la Llei Company va deixar una porta oberta, eliminant aquesta obligatorietat, la qual cosa obre la veda a un allau de sol·licituds que podria tenir uns efectes negatius enormes sobre els recursos hídrics de les illes.

Un primer precedent que obri la veda.

Els efectes de la Llei Company poden tenir un impacte enorme sobre els escassos recursos hídrics de les illes fins al punt de posar-los en perill. Recordem que d’ençàla Llei de camps de golf obligava als camps de golf a regar amb aigua depurada. Dons bé, la llei Company ha deixat la porta oberta a regar camps de golf amb aigua potable procedents dels aqüífers. Les peticions per canviar el reg amb aigua depurada per aigua potable no s’han fet esperar i ja hi ha sobre la taula la primera petició er extreure 200.000 m3 anuals

La sol·licitud tramitada pel golf de Canyamel davant la conselleria que dirigeix Company demana extreure 200.000 m3 anuals procedents dels aqüífers locals. Recordem que aquesta quantitat d’aigua és equivalent al consum d’una població de 4.000 habitants en tot un any, com la que tenen a l’actualitat municipis sencers com Petra, Esporles, Vilafranca o Llubí.

Recordem que hi ha desenes de nuclis urbans de Mallorca que no disposen d’aigua potable degut a la contaminació per nitrats, excés de sal o clorurs (o tot plegat) i els seus habitants han de comprar aigua embotellada o camions cisterna degut a la prohibició de consumir-la de l’aixeta. La Llei Company no sols és desenvolupista urbanísticament, també és perversa i antisocial: prioritza el subministre d’aigua potable a camps de golf abans que als habitants o als pagesos.

Conseqüències d’una magnitud enorme

Hem de recordar que a Mallorca hi ha 23 camps de golf que disposen d’un minim de 396 hectàrees de gespa (1 ha. per forat). Si totes aquestes instal·lacions s’acullen a la llei Company, cosa que ja poden fer legalment, podrien extreure fins 4,4 milions de m3. Aquesta quantitat és equivalent al consum actual de 88.000 habitants de les illes balears.

Un avanç de les línies que ara marca el PHIB

La qüestió dels camps de golf, ha resultat ser però només una primera mostra de les intencions que mouen l'acció política del Conseller Company. Les modificacions introduïdes a la darrera versió del Pla Hidrològic queda clar que responen exclusivament a garantir els privilegis dels sectors contraris a la implantació de controls sobre la gestió de l'aigua i contraris a una regulació clara i efectiva del recurs, de manera que no suposi un impediment a l’hora de portar a terme projectes que han d’estar condicionats per la suficiència de la quantitat i qualitat de l’aigua disponible.

Per tot això, el GOB exigeix:

• per una banda, denegar la sol·licitud presentada pel golf de Canyamel i les que es puguin presentar, així com la MODIFICACIÓ immediata de la llei Company abans que es produeixi un allau de sol·licituds
• la retirada del Pla Hidrològic per incomplir les motivacions fonamentals que hauríen de regir la planificació hídrica, això és, aconseguir un bon estat químic i ecològic de les aigues superficials i químic i quantitatiu de les aigues subterrànies i una explotació sostenible del recurs