Alguns dels motius més concrets que esgrimeixen els sindicats convocants de la vaga en contra de la LOMCE:
- Llei segregadora que estableix itineraris excloents, que selecciona i classifica l'alumnat, fins i tot abans de finalitzar l'ensenyament obligatori.
- Avaluacions externes i primerenques
- S'obre la porta a l'especialització i classificació dels centres que portarà necessàriament a la selecció de l'alumnat en funció dels seus nivells acadèmics.
- Enfortiment de les direccions dels centres en detriment dels claustres i del consell escolar, incidint en la selecció del personal docent i, fins i tot, en la selecció dels alumnes.
- Reducció de l'optativitat i en conseqüència una retallada en el professorat.
- Inestabilitat de les plantilles dels centres que incidirà en la qualitat educativa.
- Eliminació de programes de qualitat i d’atenció a la diversitat, augment de ràtios, d’horaris.
- Reducció dràstica dels pressuposts de manteniment dels centres.
Les retallades educatives responen a una estratègia de precisió per debilitar i degradar la qualitat de l'ensenyament i poder justificar així unes contrareformes que no responen en absolut a un diagnòstic real de la situació i, per tant, no suposen cap solució als problemes reals de l'educació.
La conseqüència directa és que molts alumnes deixaran de rebre les ajudes educatives i econòmiques que necessiten per accedir a l'educació en igualtat de condicions, premissa indispensable per possibilitar la cohesió social. Això farà inviable una educació veritablement inclusiva al nostre país i genera una pèrdua d'ocupació d'especialistes i professionals de suport d'enorme vàlua. S'han retirat, per exemple, les subvencions a les AMIPAs, que permetien mantenir activitats extraescolars de qualitat a preus assequibles.
L'encariment i la limitació en l'accés als ensenyaments fonamentals per a la societat i que han de ser suficients i gratuïtes. No només s'ha reduït brutalment el pressupost destinat a l'educació infantil pública i s'ha consolidat una política salvatge d'externalització, també s'han incrementat desorbitadament les taxes universitàries, s'ha reduït el nombre de beques i s'ha posat preu a l'accés a la formació professional quan les taxes d'atur de la joventut arriben ja al 57%. Es retalla el mapa de titulacions universitari en funció de criteris economicistes.