Les persones, la majoria d’elles, no ens resulta difícil, gràcies a Déu, saber destriar el que és bo del que és dolent, encara que, sabent-ho i tot, a vegades ens és difícil saber si anem errats o no. Però, saber triar la comunicació màgica per excel•lència mitjançant la música, aquesta comunicació universal del tot única sols escoltant-la amb el cor obert a l’ample i amb profunds sentiments, l’home experimenta d’èxtasis desitjat amb unes insignificants notes o melodies que, a simple vista i oïda retornen al cau de l’oblit. Una vegada acabat tot s’apaguen els llums, enhorabones, molts d’anys i bona nit. I això és tot? Si és així, malament anem.                                                              

   Servidor és d’una casta, tal vegada exagerada, que les coses no acaben amb una apagada de llums i demà torna a sortir el sol. Som més partidari, de saber emprar el que cada poble, o comunitat disposa i saber-ho gaudir i mimar amb tota la seva magnitud.
Una coral, una banda de música, no és tan sols això; i inclús, jo diria, que és més que una simple entitat. Darrera tot aquesta maquinària hi ha persones amb un engranatge humà que es saben sacrificar dia a dia, setmana a setmana, perquè els agrada, és clar, però també perquè són conscients del que això suposa per tot un poble que lluita per la seva pròpia identitat, de la mateixa manera que lluiten altres pobles.
   El concert de Santa Cecília celebrat aquest dijous dia 6 de desembre a la Parròquia de Capdepera és un mirall sense osques que reflexa aquesta identitat abans esmentada. Coral i Banda de Música ens proporcionaren notes alades suaus dins la immensitat del misteri musical en un ambient prou acollidor assaborint cada un dels compassos musicals. És veritat que cada membre procura transmetre i exterioritzar el que diu cada una de les partitures, però, tot això quan es transmet de manera conjunta i a “tempo”, sense dir paraula dignifica un diàleg universal propi només de la música i que hom entén perfectament i sense dificultat. No hi ha misteri, és el consens dels cors oberts i que entenen la grandesa de la música.

Antoni Esteva. Artà