Dia 6 de desembre de 2011, dia de la Constitució Espanyola.

 El dia 6 de desembre, dins tota Espanya, inclús dins els Països Catalans, se celebra aquesta proclamació de la Carta Magna, dia en què també s’obre el Palau del Congrés de Madrid , perquè el poble ras, la massa espanyola en concret, pugui visitar i  seure als escons que utilitzen els nostres polítics per a  intentar resoldre els problemes de l'estat i al mateix temps gaudir d’uns sous i unes avantatges que s’han atribuït, tot i que moltes vegades es limiten a pitjar un botó i desapareixen de l'hemicicle.

 D'aquesta Constitució que fins fa poc temps ens deien que era totalment intocable, tant un punt com una coma, ni cap paraula, molt menys cap article, era com un sacrilegi posar-la en dubtes, fins que els dos partits majoritaris i centralistes es posaren d’acord per a canviar lo que els va donar la gana, i així es decidiren, sense que ningú més pogués dir “ni ase ni bèstia” davant la seva intromissió.

Aquest Constitució no és perfecta,  té algunes mancances, malgrat que els  “seus pares” intentaren fer-la de la millor forma que sabien, i fracassaren estrepitosament. Els va sortir una Constitució totalment monàrquica. Volien seguir l'herència de l'infaust “Caudillo por la gracia de España” de “dejarlo todo atado y bien atado”. Eren encara temps en què la dreta espanyola mantenia els seus privilegis,  gaudint de molt de poder, i així sortí. No tothom la va votar, molts passaren d'ella, no podien assumir molts dels seus articles. És un poc xenòfoba, quan prefereix l'home a la dona, en el cas de la successió al tron,  quan utilitza un article en què determina que l'exèrcit té la missió de preservar la unitat de Espanya. Es l'única Constitució del món que contempla un article d’aquestes característiques, discrimina la cultura i la nostra llengua catalana i d’altres articles reformables pel seu contingut.

El president de la Generalitat de Catalunya, enguany, ha declinat la invitació d'acudir a la recepció que ofereix el Sr. Bono, president del Congrés dels Diputats, la ribotada que feren a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és el motiu principal d’aquesta absència, ben justificada pel partit ERC, i recriminada per altres partits catalans d’un esperit més dretà.

Hem passat trenta-tres anys amb aquesta Constitució i ja és hora de tenir-ne una altra per a les generacions actuals i  que no tinguérem ocasió de votar-la,  i deixar-la més ben preparada per la es futures generacions que ens substituiran. Aquesta  eé la que a nosaltres  ens han imposat, i tal vegada aquests nousvinguts ja pensen diferent i en necessiten una altra amb un esperit més modern.

 Jesucrist va ser crucificat a la mateixa edat que té aquesta Constitució, desprès de patir un gran calvari. El calvari ja l’hem patit nosaltres i és per lo que aquesta data tal vegada ens indica que aquesta Constitució ha de passar a millor vida i crear-ne una altra de més adequada al pensar de la gent i al temps en què vivim, molt diferent d'aquella del postfranquisme.