Totalment hipòcrita i cínic he trobat l'escrit del Sr. Fuster...







   No he votat al PP, ni crec que ho arribi a fer mai, per ideologia i per principis. Després d'aquesta declaració d'intencions, innecessària, m´agradaria aclarir que una de les maneres de fer política de la dreta que més em repugnen és la hipocressia, no puc amb ella.
  Totalment hipòcrita i cínic he trobat l'escrit del Sr. Fuster de dia 22 de novembre “El tercer Mil-lenni / Després de les eleccions”.
  Afirmar que “un 68´2% dels votants no hi confien ni poc ni gens amb els guanyadors” ja sona una mica estrafalari, però dir que “no vull que se'm mal interpreti” (excusatio non petita…) i que “no pretenc  treure ni un bri de legitimitat a la victòria conservadora” ja tenen més un regust de rebequeria infantil que d´altra cosa.
  Sona una mica patètic que, a dia d´avui, encara hi hagi gent que no sigui capaç d´assumir uns resultats electorals democràtics.
  Respecte al fet que el PP no ha guanyat a Euskadi i Catalunya, totalment d´acord si el que estam dient no és que no hi hagi guanyat la dreta (nacionalistes, sí, però de dretes al cap i a la fi).
  Jo també esper que el senyor Rajoy (i els seus acòlits) governi per a tothom i que no ho faci com han fet els seus dos darrers antecessors…
  També m´alinei amb les paraules del senyor Faixedas. No permetré que ningú m'amargui l´existència ni que toquin la meva família ni el meu País. El meu País és Espanya i m'encanta viure aquí. Em sent espanyol, mallorquí (que no balear) i gabellí.
  Per altra banda, el que més em va cridar l'atenció de la campanya electoral va ser l'eslògan dels republicans, “Madrid ens roba”. Viure a l´Espanya de les autonomies és el que té. El que fa 30 anys a tothom li anava bé, a hores d'ara pareix esser que ja no va bé, però d'aquí a dir que la solidaritat econòmica és un robatori…
  Per acabar, m'agradaria dir que m'omple d'orgull i satisfacció viure a l'únic poble de Mallorca (que no d´Espanya, com vaig sentir que deia qualcú l'altre dia a Can Patilla) on a guanyat l'esquerra, com sempre.

Pau Vivancos Pérez