“ ELS DE LA XEFLA”:
FORA MANIES I MÉS PORCELLA…
El 25 de setembre passat, en aquestes mateixes pàgines digitals, baix el pseudònim de “Els de la xefla (guateque)”, uns individus s’havien proposat crear quelcom semblant a un club d’opinió. Però són massa vells. Aquests elements tenen idees molt antiquades, en lloc de treure temes interessants sobre la taula de l’arròs brut amb esclata-sangs, o els “escaldums”, tot d’una se’n van cap al reuma, les cames tortes que fan figa o els ulls de vista cansada, etc.
Entre ells, encara, n’hi ha dos que no s’han jubilat. I això sense comptar amb les seves dones (les dels que ja cobren la pensió) que, més de dues, no ha arribat a l’edat, ( a l’edat mitjana, sí) i per tant son jovencelles… Ara se’n deuen riure.
I contava, un dels que encara fan feina, que un dia d’aquests, a l’empresa on treballa, havien arribar els “vampirs”. ”Que ningú s’espanti – exclamava en Toni –, m’explicaré. Ha tingut lloc la revisió anual de salut, per part del servei de prevenció de la mútua on el personal de la casa està assignat. I ha començat amb una extracció de sang, per a anàlisis, com és habitual. D’aquí ve això de “vampir” ( a mi, qui em va treure el roig líquid fou més aviat una bella “vampira”, una jovencella que em clavar l’agulla amb suavitat). I així va començar tot un matí de proves mèdiques de tot tipus per a comprovar si la meva maquinària personal passava l’ITV. Bé, la meva i la de vint-i-quatre companys més, amb previ emplenament d’un qüestionari sobre tots els detalls mèdics per on havíem “circulat” des de la nostra darrera revisió celebrada l’any passat”.
A tot això, na Catalina contestava que a la seva empresa també els varen fer proves. Que els doctors els demanaven, abans del reconeixement, si prenien medicaments, i alguns contestaven que no (i era sí), perquè volien saber si els veredictes de les dolences que els havien detectat altres metges coincidien amb el resultat de la revisió d’aquell dia: “A un senyor – assegurava na Cati –, quan li varen haver practicat un electrocardiograma, el metge li va comentar: “Sembla que vostè estava un poquet nerviós, ja que l’“electro” ha donat una espècie de palpitació accelerada”. El pacient ni s’immutà; únicament va arronsar les espatlles. La veritat no era altra que tenia una arítmia ventricular antiga i no ho havia volgut comentar al doctor”.
Aquest arítmic va restar molt confús, ja que no va saber si optar pel resultat d’aquesta darrera anàlisi (que no li descobrir cap dolença, ni tan sols el “colesterol” ) o per l’historial que portava des de feia anys. Va dir a aquella amiga, mig parenta, que deixaria de prendre el “Sintrom” (medicament anticoagulant) que facilitava una prevenció cardiològica de la seva lesió i que, a partir d’ara, se cenyiria a la resolució del “chequeo” laboral. Tot un dilema, ja que si hagués contat tot el seu “currículum” al metge el més segur és que els resultats haguessin estat diferents i més crítics.
Els de "la xefla" (guateque), es barallen per a sortir a la fotografia. La resta no ha volgut sortir-hi.
Llavors, per què passar els exàmens d’aquesta revisió d’empresa?, es demanaven els de la “xefla”. I si hagués millorat, darrerament, gràcies als medicaments que havia pres i ara ja es trobava bé? El doctor de la mútua li havia dit que el trobava bé, però és que el metge no en sabia res dels seus antecedents. Un mar de dubtes s’arremolinava dintre seu De segur que si aleshores li haguessin tornat fer una altra revisió tot estaria, de bell nou, capgirat. No li traurien ni suc ni sabor…
– Amb els medicaments que tenc emmagatzemats – mastegava en Pere –, desprès de tants d’anys, la meva seguretat, en l’aspecte de salut, deu estar garantida. El millor metge és el malalt.
No recordava on havia llegit que amb una “aspirina infantil” que prengués diàriament era suficient per a mantenir-se sa. Per què, idò, no provar-ho i tornar començar de bell nou?
Ja ho veis, companys de “la xefla”, com els vostres debats resten aquí escrits. Us he guanyat les messions. Fora manies, idò, i… més porcella!
EN “SILEM”
