Habitants de Capdepera i de Cala Rajada,  aficionats a les excursions i caminades amb ajuda dels pals o bastons, juntament amb els turistes i visitants, conformen una de les plantilles de gent, de tota edat, més en forma de l’illa. I surten de marxa de cap a cap d’any.

    Quan un llegeix l’agenda dels periòdics, s’adona, pràcticament dia rere dia, que Capdepera anuncia a balquena excursions i marxas nòrdiques. Semblam un poble de “caminaires”, ”marxaires” o “rodamons”. És aquesta la més freqüent de  les activitats que promou l’Ajuntament  als seus programes mensuals. L’OIT  de l’edifici “Cap Vermell” de Cala Rajada es veu que està integrada per personal molt esportiu.

     Per tant, no és d’estranyar veure al programa “Poble per Poble” d’IB3 uns participants de  80 anys mesclats amb jovenells de 20. Manco mal d’ells, ja que no encertam a qualificar l’aspecte de  la graderia ocupada pels gabellins, en comparació amb la dels seus contrincants. De ben segur que estan molt en forma, aquests veterans  de la nostra Tercera Edat, avesats a fer camí i carretera moltes vegades…, en autobús. La mitja botella de “llet freda” de can Patilla va brodar  la intervenció gabellina. Una imatge que hauria de  passar a la posteritat.

     I és que Capdepera té una “gent gran” amb molt de sentit de l’humor i especialment assídua a les excursions. Per qualsevol motiu, Joan Terrasa, el president de “Ca Nostra”, n’organitza una. Com la d’anar al concurs de la televisió autonòmica. Ells semblaven molt plantosos (ho escrivim sense ànim d’ofendre ningú i  amb tot el respecte del món), les figures de  la primera línia de l’esmentada graderia (que sumaven, tots junts, quasi 300 anys). Eren tot un poema, suma d’experiència.

     I així va anar, per molt poc quasi guanyen… Aquí on ja no arriben els nostres  padrins és a les verbenes de les festes, preferentment adreçades a ells, ja que començar-les a les 11 de la nit (quan a aquesta hora, normalment, se’n van a colgar) no ha estat ben pensat pels que elaboren els programes festius. De cap manera.

   I tornant al concurs d’IB3,  només mancava que  portassin una camisola amb el distintiu del  Club de Vells de Capdepera. Però no hi ha doblers, ja que no és una milionada d’euros el que hi ha a la Tercera Edat, sinó uns 4 milions, però de les antigues pessetes, ens han dit. Els acompanyants de l’equip contrari  semblaven anar d’uniforme, com cal, i aquests, malauradament per als nostres, comptaven almanco amb 30 anys menys. El sis al·lotets del Centre Jove deixaren el llistó alt.

    Això no s’ha acabat. Tenim garantit, de moment, un digne penúltim lloc a la classificació final. S’hauria de felicitar el director o directora de la representació de Capdepera,  perquè està d’enhorabona, vertaderament es lluïren…

    El sotasignat vol fer,  des d’aquesta tribuna, vots perquè no decaigui aquest esperit de  l’OIT municipal, amb la promoció de l’esport, per fer de les persones majors del demà gent de profit, capaç de competir, amb èxit, a nivell televisiu…, entre d’altres disciplines.

Signat:  UN ASPIRANT PER AL FUTUR