Nosaltres els gabellins som prou hospitalaris
i el nostre Ajuntament dels més generosos...
Nosaltres els gabellins som prou hospitalaris i el nostre Ajuntament dels més generosos. I, si no, que ho demanin als que participaren de les festes de la Beata Santa Catalina Thomàs, patrona de Canyamel i Es Carregador, nuclis del municipi de Capdepera. Les dues, patrocinades pel Consistori d’aquí i la Parròquia.
A Canyamel, a banda dels grups de polítics locals al sopar a la fresca, únicament comptàrem nou persones de Capdepera. La resta, fins quasi un centenar, d’Artà. A la platja, quan ens disposàvem a contemplar els focs d’artifici, un avalot de gent d’aquelles contrades (és de suposar que ells també paguen els impostos a Capdepera) ens varen bestreure, carinyosament, això sí, als magres gabellins.
Pel que respecta a es Carregador, enfront de l’esglesieta, sis gabellins i molta gent artanenca i de Ciutat (la majoria d’ells d’arrels procedents de la veïna localitat, com la nina que actuava de “Beateta”). El celebrant de la Missa, Nicolau Pons, oriünd de la Vila d’Artà.
I quan a sa Torre de Canyamel fan concerts, patrocinats pel nostre Ajuntament, destaquen en els programes la ubicació de la Torre (Carretera Artà-Canyamel, com si no s’hi pogués anar per altra part) i inclouen, els propietaris artanencs de sa Torre, l’anagrama de l’Ajuntament d’Artà. I ningú no diu ni piu.
Tot peglat, fa goig. Ells donen exemple,“fan poble” i no com altres que només ho fan constar com a reclam dels seus pòsters preelectorals i punt. Joves generacions gabellines, especialment els que han concorregut a les aules de l’Institut d’Artà (abans de tenir-ne a Capdepera,) porten el sentiment artanenc dintre d’ells (les festes de Sant Antoni, sense anar més lluny, són explícit exemple, cada any s’assemblen més).
Per tant, tal volta, sigui l’ hora de pensar en una comunitat “artano-capdeperina” (valgui la boutade) . I repartir, equitativament, els doblers municipals en consonància amb la participació popular. I nosaltres els gabellins continuarem – amb les Coves inclosses – fent el tradicional paperet de “xotets de cordeta”…, í ens sentim orgullosos d’aquesta solidaritat gabellina envers dels nostres veïnats.
Déu vos guard.