He pensat més d’una vegada si havia de redactar aquesta carta o no fer-ho

Crec que des de l’acció es pot aconseguir més que des de la inacció. Crec que des del meu lloc, es pot pensar més clarament que des d’una torre de vigilància a 35º de temperatura...

Estic parlant del socorrisme a Cala Rajada.

Sóc exsocorrista de les cinc platges que, des de feia més de deu anys, havia dut sempre la Creu Roja Espanyola a Cala Rajada: així que escric amb coneixement de causa. Les enumeraré d’esquerra a dreta: cala Mesquida, cala Agulla, Son Moll, sa Font de Sa Cala i Canyamel.

Estic assabentat que aquest any ha agafat les platges una empresa anomenada MARSAVE que, mitjançant concurs, ha guanyat la licitació, aparentment per dos anys. I estic assabentat que aquesta empresa, aparentment, no està complint amb el pacte. Amb el pacte amb l’Excm. Ajuntament, cosa que a priori consider MOLT GREU. Em preocupa seriosament en el poble que s’estigui parlant a viva veu sobre les deficiències del servei i la paga mensual de pena dels socorristes; un servei que havia estat ser (dit per distintes persones, i pels mateixos socorristes en aquell moment ) molt seriós i professional.

Cal aclarir que aquesta nota és a favor. A favor de millorar. A favor de recapacitar (abans que sigui massa tard). A favor de canviar. A favor de tornar. 800 euros nets és una nòmina molt baixa. Tant que, si no vaig errat, és el mínim que pot guanyar un empleat. Els socorristes aquàtics que van treballar a Cala Rajada (i hi treballen), i a altres platges de la península i Europa, són personal professional, capaços de manejar un desfibril·lador semiautomàtic, capaços de manipular un tub d’oxigen, capaços d’entrar a l’aigua a realitzar rescats dels turistes i residents, capaços d’estar 9 hores sota el sol balear, capaços de realitzar una RCP. Aquests socorristes han estat, des de fa més d’una dècada, gratificats de forma correcta, econòmicament, per la Creu Roja Espanyola, mitjançant l'Excm. Ajuntament. Cobrant pagues extres al juny, cobrant vacances i liquidació a l’octubre o novembre. Els socorristes, actualment, treballant 40 hores setmanals, a l'octubre se’ls donarà (si els meus càlculs no fallen) 400 euros, perquè la temporada acaba a meitat del mes d’octubre... Actualment s’estan dipositant les nòmines els dies 17 o 21 de cada mes, i de vegades en dues quotes.

La meva pregunta és: en té coneixement, l’Excm. Ajuntament, d’aquestes importants IRREGULARITATS? Qui és la persona encarregada de controlar les empreses que l'Excm. Ajuntament contracta? Els socorristes, a Cala Rajada, el 2011 estan vivint aquesta situació. Ells no poden ni volen dir-ho, i no ho poden publicar com ho public jo. I per què no ho poden publicar? Per què no poden denunciar la seva pròpia empresa? La resposta està en cada un d’ells. I cada un dels lectors se la imaginarà. No sóc jo, ni la persona que va escriure, el dia 20, un article criticant l’empresa MARSAVE (empresa que té mals antecedents amb els seus empleats, i denúncies diverses fetes pels SOS en diaris de l’illa), ni els lectors del diari “Cap Vermell”, els que hem de prendre el toro per les banyes. Però sí que és la nostra responsabilitat (o almenys la meva) informar de la trista situació que avui dia viuen prop de 15 treballadors. Si no es prenen mesures ara, l’any que ve i l’altre i l’altre..., empreses com MARSAVE seguiran ramificant-se per l’illa i per la península. I el més preocupant és que el turista que ve cada any al nostre poble ho està notant i ho notarà, i no tornarà més. No es pot donar un bon servei per 800 euros. No es pot treballar content si et paguen el dia 21 (vint-i-u, sí...) de cada mes.

Atenció Senyors. Està en joc molt més que la dignitat de 15 treballadors. Està en joc un sistema i una idea, que si s’escampa per altres àmbits (i això preocupa molt) provocarà, de forma successiva i ineludible, un problema greu als hotelers, als comerços i als residents del poble. I al prestigiós nom del vostre Excm. Ajuntament. Amb la seguretat no s’hi juga. Amb la vida de les persones, dels turistes i dels residents que dipositen la seva confiança en els socorristes no s’hi juga.

Resident del poble i exsocorrista