En les passades eleccions, la suma dels vots d'UCAP i PSOE configuraven un govern entre aquests dos partits, un govern que, de configurar-se tal com així ha estat, no s'atenia a la lògica política i al sentit comú, doncs, una mirada al passat més recent constatava que la coalició d'UCAP (aliada amb UM) i el PSOE, acompanyat pel PSM i IU havien portat a aquest ajuntament a uns límits insospitats d'endeutament a curt i llarg termini que pesarà com una llosa a les butxaques dels ciutadans (al qual cal sumar la recent sentència judicial sobre el cobrament de taxes irregulars) i una acció política que, amb bon criteri, va portar IU a desmarcar-se d'aquest Govern que no fa més que donar pals de cec.

UCAP hauria d'haver après la lliçó (el PSOE, amb el seu major bagatge polític sempre ha estat molt tranquil amb socis de Govern com UCAP) i haver pres en consideració que la millor alternativa en aquesta legislatura per no tornar a cometre els mateixos errors era aliar-se amb el PP, més tenint en consideració que les institucions insulars es regeixen per aquest últim partit.

Però, insisteixo, la manca d'experiència política fan que UCAP, davant les nombroses veus que s'alcen dins del seu propi partit i al sentiment general de la majoria dels ciutadans del municipi, hagi optat per reinventar-se a si mateixa acudint a la desraó i tornant a acollir-se als braços de l'ós (PSOE) que, sense cap dubte, no deixarà moure a UCAP a aquesta legislatura ja que els socialistes no permetran que UCAP campi lliurement al seu aire. La innocència política dels caps de UCAP han posat l'Ajuntament en mans del PSOE, per molt que en Biel Torres ho negui.

Biel Torres, lamentablement, en comptes d'agafar el toro per les banyes i de cercar coalicions que beneficiïn els gabellins, ha optat per tancar-se en banda i envoltar-se d'una camarilla de persones amb discursos cada dia més radicals. El resultat no és altre que una bona part de la seva militància i electorat està que treu foc pels queixals amb l’acord assolit amb els socialistes, cosa que, a la llarga, els passarà factura política. El PP sempre ha obert la mà a UCAP pensant que en aquesta legislatura la conjunció d'aquestes dues forces polítiques, avalades per un govern autonòmic del mateix signe polític, podria en aquesta època de gran crisi econòmica aconseguir rèdits polítics i econòmics per al municipi.

UCAP no ho ha entès així, i ha optat per posar-se en mans de l'ós i nedar a contracorrent.

Mentrestant, el PSOE, sense res a perdre, espera tranquil·lament assegut a la butaca.

Joan Ferrer