Voldria parlar sobre l’escrit de Miquel Ferragut Bonet i el seu patriotisme. Jo sóc de família immigrant, d’Andalusia. Com molts, els meus pares van haver de treballar per mantenir les seves famílies. Bé, jo sóc un antic alumne d’aquest home i he patit en les meves carns el que aquest home fa als seus alumnes. Hauria d’aclarir que no  tinc res en contra seu, però sí que he vist coses que no m’agraden, com que ens fiqui el seu model catalanista des que som ben petits y relegant al castellà, que és la meva llengua nativa, a l’alçada d’una merda (perdó per l’expressió), i tractant igual els que parlàvem castellà entre nosaltres i obligant-nos a parlar català. Jo estic d’acord amb el seu bilingüisme y té raó, els que hem d’aprendre el català quan ja tenim una edat podem arribar a la llicenciatura. Jo, per exemple, estic estudiat Ciències Politiques a la Universitat de Granada. Però el que no ens pot fer és ficar-nos el seu independentisme català a nosaltres i als més petits, perquè d’acord que havia d’aprendre català, però tampoc ens pot imposar els seus criteris a les futures generacions.

Gràcies per llegir la meva carta i un altre cop deman disculpes per la meva ortografia. Gràcies.

Jo, encara que sóc andalús, també tinc la meva part de mallorquí.

Francisco Javier Molero Garcia,
futur professor de Ciències Politiques

Des del Rosselló (França)