PACTES:
MANCARÀ INTEL·LIGÈNCIA EN BENEFICI DEL POBLE?
“Per entendre el cor i la ment d’una persona, no et fixis en el que ha fet ni tampoc en el que ha assolit, sinó en el que aspira a fer” (Khalil Gibran, escriptor i poeta libanès).
Fredament, sense cap tipus d’apassionament, he de dir el que pens, i no precisament perquè s’hagi de compartir la meva opinió: Unió per Capdepera ha de saber ser realista a l’hora de conformar els pactes municipals, dels quals sembla tenir la clau.
L’electorat gabellí ha donat a UCAP, amb un regidor més, el seu recolzament -el mateix que ha fet amb el PSOE, que ha compartit amb aquells les tasques de govern a la legislatura que fineix-, per la qual cosa sembla evident la reedició del pacte al nostre Ajuntament.
Vist el que s’ha vist -el P.P. amb majoria absoluta al Parlament i al Consell-, la postura més intel·ligent per a qui té al seu abast la futura governabilitat a la Sala, passa per la de pactar amb la formació encapçalada per Joan Ferrer.
Hi haurà lectors que diran que això és impensable, coneixent el tarannà de les relacions, fins ara, entre UCAP/UM i P.P. i per la càustica manera de fer oposició del líder conservador del nostre poble. Si el P.P. volgués demostrar la coherència esgrimida al seu programa electoral, donaria el beneplàcit a un pacte obert amb la resta de partits, aparcant d’una vegada i per sempre les possibles fílies o fòbies que sembla que han existit.
Algú podrà qualificar d’utòpica la possibilitat d’asseure’s, els representants elegits als comicis, per a configurar un sol partit: “Capdepera”, propiciant així el consens tant necessari per tirar endavant el municipi. Sí, hi ha precedents positius al Consistori de Capdepera, d’aquesta utopia.
Clar que recuperar aquell sentiment de “fer poble” passa, precisament, ara mateix, pels desitjos dels que varen protagonitzar, fa un quart de segle, aquell magnífic consens entre totes les forces polítiques. Els artífexs i alguns més dels que formaren aquell equip de govern multicolor romanen al darrere de les noves cares de la candidatura d’UCAP, que pot ser decisiva. Precisament, aquests són (per la il·lusió que les noves generacions porten dintre) els que han d’exigir girar la pàgina de l’immediat, passat per aconseguir una corporació que vetlli, tota unida, fent pinya, pel fi comú que suposa el benestar del veïnat i del municipi.
Déu ens guardi de menysprear -ni molt manco- els regidors electes socialistes, els quals han tingut l’oportunitat, tres d’ells, d’assolir un bagatge d’experiència important, molt meritori, malgrat ser novells, aquests darrers quatre anys. Els electors també els han premiat a l’hora d’emetre el vot. Llàstima de com han anat les coses a nivell provincial.
I això, si bé es molt preocupant per al PSOE local, ho ha de ser manco enfront del desig de treballar per al poble, afavorint un gran pacte, aquest consens, sense tenir en compte ideologies i pensant únicament amb els que aquí habiten.
De la bona voluntat entre tots i cada un dels integrants dels partits haurà de néixer un poble nou del qual sentir-nos orgullosos. El que s’ha fet i assolit en el passat restarà per a la posteritat, però ja es pretèrit. Ara del que es tracta és d’aspirar a cotes distintes, si no m-es altes sí més profitoses, pel bé del municipi. Tant de bo ho vegem!
LLEÓ POSAT EN FAIXA
