Paolo Zerbato
Resposta a Catalina Maria Brotad

M’ha entristit bastant llegir la carta enviada per l’estudiant Catalina Maria Brotad Vives, publicada el passat 17 de maig. Entenc, per altra banda, que les Balears encapçalin el rànquing espanyol quant a fracàs escolar es refereix. I no em refereixo al lapsus d’incloure els musulmans en la llista de nacionalitats.

En la seva arenga contra el Partit Popular, tergiversa abjectament paraules que mai han estat pronunciades per cap líder de la formació. Mai s’ha parlat en el Partit Popular d’eliminar el català (cosa que entra en la categoria de les bestieses), més que res, perquè de ser així, em temo que a molts dels seus militants els costaria expressar-se. El que sí defensen aquest partit i alguns altres és la llibertat. Sí, aquesta paraula que està en boca de tots, però que s’oblida quan es toca el tema lingüístic. Aquí, els correligionaris de Catalina obren un parèntesi per imposar el català (i les seves variants mallorquina, menorquina, eivissenca, formenterera i les que puguin sorgir) costi el que costi, per després tornar a parlar de llibertat, i de l’estat opressor, etc. etc. Això es podria anomenar llibertat condicional. Som lliures a condició de passar pel cèrcol del catalanisme. No entenc la por a la llibertat que tenen els capdavanters de la democràcia a l’hora de plantejar-se la possibilitat que pares, i sobretot alumnes, puguin decidir en quina llengua oficial desitgen ser instruïts. Suposo que la mateixa por que tenen els propietaris de sales cinematogràfiques a exhibir pel·lícules en català.

Les imposicions estan abocades al fracàs, i aquest és el problema que té la llengua catalana. Els peixos grossos de la política l’han volguda incrustar en la societat (on portava tota la vida sense problemes) amb calçador i embut, provocant un efecte rebot i obtenint per gran part de la societat un rebuig absolut. El que havia de fer-se en un llarg període de temps s’ha volgut fer en dues legislatures, convertint l’idioma en una arma llancívola per als polítics, ja que en la societat, al carrer, seguim igual que sempre, saltant d’un idioma a l’altre sense donar-li la major importància.

I, fes-me cas Catalina, pensa per tu mateixa. No deixis que elements d'un extrem o un altre facin efecte en els teus raonaments.