Politics locals,
resposta al Sr. Volker

En primer lloc vull felicitar al senyor Volker per el seu escrit en català, ja m’agradaria poder escriure en la seva llengua tan bé com ell escriu en la nostra. De fet ja m’agradaria que el català... res, deixem-ho fer, que la llengua és un altre tema i no el que volia tractar.

El tema és l’arena de Cala Agulla, un més dels grans problemes d’aquesta legislatura que ja s’acaba. Un dels problemes del qual s’ha xerrat molt als darrers anys. I també un dels problemes que, a dia d’avui, encara estan per resoldre. Però, de qui és la culpa que encara no s’hagi resolt aquest problema? El senyor Volker acusa el batle de no haver fet res i que les promeses dels politics locals i de Palma no s’han complit. Crec, sense por d’equivocar-me, que el batle actual, així com quasi tot el seu equip de govern, ha fet tot el possible per aconseguir solucions. Però, per desgràcia, les competències per regenerar Cala Agulla no són de l’ajuntament i es necessiten moltes autoritzacions per poder actuar a un àrea protegida com és Cala Agulla. L’únic que podien fer era demanar celeritat als autèntics responsables.

I qui són aquests responsables? Els polítics autonòmics? Al juliol de l’any 2009, quan l’ara extinta Unió Mallorquina encara dirigia la Conselleria de Medi Ambient, es va presentar un projecte de regeneració aprofitant l’arena que els temporals s’havien endut i que, encara ara, són a la mateixa badia. Un projecte econòmic i ràpid d’execució. Més tard, amb UM fora del Govern, va ser na Joana Barceló qui, des de la conselleria de Turisme, es va oferir per trobar solucions. Què vull dir amb això? Què la voluntat dels nostres politics, tant locals com autonòmics, es regenerar Cala Agulla. Que aquesta era la seva voluntat i han lluitat per ella. Per què, idò, tenim encara la platja plena de roques? Perquè les competències tampoc no són autonòmiques. I, encara que la voluntat dels nostres politics sigui regenerar al més aviat possible, qualque cosa passa a Madrid que o no poden, o no volen, donar solucions a un problema que, en aparença, és ben fàcil de solucionar.

Madrid, aquest és el mal endèmic de les Illes Balears. La majoria dels nostres problemes passen per la capital del regne. No és difícil trobar exemples. No fa molt, a la premsa, sortia un titular que deia que els balears som els que pagam els imposts més alts de l’estat. També en Jaume Font, poc després de deixar el PP i fundar el seu nou partit, reconeixia que ha fet més per Balears en Pere Sampol, com a senador autonòmic, aquesta darrera legislatura, que tots els seus predecessors. I això que en Jaume Font també va esser senador uns anys. Però ell, com tots els altres politics dels partits grans, se’n van a Madrid quan són elegits i passen quatre anys cobrant per polsar un botó segons els ho mana el partit, sense pensar si això beneficia o perjudica  la gent que els ha triat com a representants.

Madrid, s’ha estat negant a regenerar Cala Agulla amb el projecte que es presentà, perquè entrava en conflicte amb no sé quines directrius europees, ja que Cala Agulla és part de la reserva marina de Llevant. A part, també té altres tipus de proteccions com ZEPA, ANEI, etc. que no permeten segons quina mena d’actuacions. En canvi, el departament de Costes de Madrid proposava dur arena de Banyalbufar, perdó, d’Estellencs (aquesta gent de Madrid s’ha mirat mai un mapa de l’illa?) per fer la regeneració. Aquesta opció és molt més cara a causa del transport que s’hauria de fer de l’arena des de l’altra part de l’illa i, pel mateix motiu, de més llarga durada. A més, la qualitat de l’arena no és la mateixa. I, si es fa malament, pot passar com a va passar a can Picafort fa uns anys.  Allà es va fer la regeneració amb arena de Banyalbufar: es va agafar arena a mes profunditat de la prevista i a mes d’arena varen agafar grava i fang. El desastre a la platja el vos ho podeu imaginar.

Ara, com diu el senyor Volker, s’apropen eleccions i ens tornen prometre que a principi de maig es durà a terme la tan desitjada regeneració. Pot parèixer un anunci propagandístic de caire electoral i podem pensar que ens volen tornar a prendre el pèl, però la diferència és que ara hi ha un acord de les Corts Generals, d’obligat compliment pel Govern Central, i que donava un termini per fer la regeneració. No sé amb quin projecte concret, però esper, pel nostre bé, que sigui amb arena de la mateixa qualitat i Cala Agulla torni a lluir com sempre. Això si, jo no m’ho creuré fins que ho vegi.

I, ja per acabar, una petita reflexió. És cert que s’apropen eleccions. I hem d’aprofitar per fer veure què és el que volem a les illes i a Capdepera. Uns politics que se’n van a Madrid a fer el que els diu el seu partit centralista o uns politics que pensin com la gent d’aquí i defensin els interessos de la gent d’aquí. Les generals són d’aquí un any. Però aquestes eleccions poden servir per començar a fer canvis i marcar nous objectius distints del bipartidisme que fins ara no ens ha aportat cap benefici.

Bernat Artigues,
un aficionat a la política.