L'amiga Noraya Kalam ens ha fet arribar aqeusta carta que  mostra de primera mà (lluny del que se'ns conta a través dels grans mitjans de comunicació) com es viuen els dies de canvi i revolta a Egipte. Pel seu valor com a testimoni directre us la reproduïm

Gràcies Noraya.

Hola a tots:

Gràcies pels vostres missatges, avui tornem a tenir Internet, la gent està lluitant uns contra els altres als carrers del Caire després d’una setmana de manifestacions pacífiques, ens han tret internet, i la televisió estatal només compta mentides, diuen que amb prou feines es va manifestar ningú, que només havia matons als carrers per espantar a la gent. Mai havia vist tant control ni opressió, estan intentant fer callar les veus de la gent, tot això està organitzat i compta amb l’ajuda d’occident i d'Israel, que va enviar un avió ple d’armes per ajudar el govern a mantenir-se al poder, crec que Occident no només s’ha limitat a mirar, sinó que ha participat activament per sufocar la veu de la gent que només vol llibertat, justícia i democràcia, la hipocresia és insuportable, us escric això amb llàgrimes als ulls i el cor trencat, no entenc com pot ignorar una protesta pacífica de milions de persones a tot un país contra un règim salvatge i una policia corrupta i assassina. Les mentides en la BBC han estat vergonyoses, i l'única font d’informació que seguia unint a les persones era la cadena per satèl•lit Aljazeera, que va mostrar el que realment estava succeint. Però la gent va aconseguir congregar, més de dos milions de persones en una plaça del Caire, tot i el tall en les comunicacions, els SMS, el telèfon, internet i algunes cadenes àrabs. He estat a Siwa, on a la gent no li interessa el que està succeint en Egipte, perquè són berbers, i no es consideren egipcis, les carreteres que surten de Siwa no són segures, i és difícil viatjar per elles. Aquí tinc bons amics que són del Caire i que comparteixen amb mi la passió i la tremenda indignació d’ésser aquí, aïllats  entre una població que no entén res a gran escala. Ara mateix estic veient a la televisió imatges horribles de gent matant uns als altres, i ara l’exèrcit ja no hi és, igual que la policia va desaparèixer del tot després d’haver copejat, tirotejat i matat a gent el primer dia. És clar que entre bastidors estan succeint coses que aquí ningú entén, i es percep una extremada manipulació política i internacional que no té en compte la`vida i el benestar del poble egipci, que us asseguro que és la gent més hospitalària i amable que hagi trobat en els meus viatges, cosa que ha fet que segueixi en aquest país i el estimi. Perdoneu per aquest llarg discurs, però em sento incapaç de transmetre per complet l’horror i la desesperança davant la injustícia d’aquesta situació, i només volia que tots sabéssiu fins a quin punt els països democràtics poderosos poden contribuir a oprimir un poble que gaudeix d’una cultura i una bellesa mil•lenàries. Si us plau, contau-lo a tots els que conegueu, creiem consciència si és l'única cosa que se’ns permet fer. Seguiré aquí fins que sigui segur viatjar o bé fins que no sigui segur quedar-me aquí. La meva família està a El Caire i m’agradaria estar amb ells, però no sé quan podré anar-me’n d’aquest paradís sense ment. És un moment històric definitiu: no només representa un canvi a Egipte com no s’ha vist en almenys 30 anys, sinó també un canvi en l’ordre mundial. Si no obrim la ment, tot ens esclatarà a la cara. No podem viure a costa de l’opressió i la  injustícia infligida a altres persones. Espero que estigueu tots bé; Cuideu-vos molt i seguiu bé.

Amb afecte,
François