Quan ja han passat uns dies des de la presentació del meu disc en el teatre de Capdepera, vull fer públic el meu agraïment per tant de suport que he rebut de molta gent i per tantes mostres d’afecte. Jo mai hauria somiat una cosa així.

En primer lloc, a n’Elionor, a na Maria i en Tòfol. Sense ells aquest disc no s’hagués fet mai de la vida, sense oblidar els bons moments que hem passat a la volta de can Tòfol. Aquestes vetlades ens faran molta de falta. Jo ara he quedat com un ferrer sense carbó.

A na Margalida Mayol, n’Antònia Flaquer, na Maria Martí, en Mateu Gili, na Bet Gili, el meu nét Pere, i una menció especial per a aquests joves violinistes: na Caterina Barceló, en Tino Torvisco i na Victòria López.

A na Maria i en Gori, de s’Arxiu, per aquest muntatge audiovisual que jo no podia veure i que la majoria de gent, per no dir tota, m’ha bravejat molt i molt.

A n’Esperança Sureda que, junt amb en Revi i en Tòfol, cuidaren el so i els llums fins al darrer detall.

A Pere Cortada, que ha aconseguit un disseny preciós del CD i ha cuidat molts de detalls que no són vists i són molt importants.

An en Toni Pintor, per la magnífica ambientació gabellina que va aconseguir amb l’enramellat de paumes.

Als meus amics de les Herbes de can Planetes, membres de la Coral i altres amics que espontàniament varen contribuir amb els dolços i salats que a la sortida vàrem poder assaborir junts.

La presentació –sorpresa de dissabte vespre de n’Antònia Galleta– que em va emocionar i em va estrènyer el canyó durant un temps.

A les autoritats, per la seva presència i la seva aportació econòmica.

I, finalment, a tota la gent que va omplir el teatre dos vespres seguits i que em va omplir de  besades, aferrades pel coll i mostres de suport i agraïment.

GRÀCIES!