Arran de l’escrit de "Tres i no res", vull mostrar el meu total acord amb les seves paraules.
És veritat que els polítics, sempre, sempre, sempre, diuen i diuen, i després fan una altra cosa. Ja veureu que, malgrat diguin que el que més els importa és el dia a dia, quan s'apropi l’època preelectoral tot seran presses i histerismes per mostrar els seus macroprojectes i per donar-los a conèixer a la premsa.
No és de més explicar que molt sovint no saben ni el que prometen, i es fiquen en uns embulls que els poden arribar a convertir en víctimes de la medicina que donaven quan es trobaven a l’oposició. Ficar-se exageradament amb la neteja viària, la recollida selectiva, els problemes dels immigrants o els delictes urbanístics, i creure o pretendre que tot funcionarà quan ells governin és pecar d’innocents (per no dir un altra cosa més grollera), ja que sempre hi ha problemes. Dur la teoria a la pràctica sovint es torna un exercici impossible, però és clar, la paraula "impossible" o "no" és tabú per als polítics.
Si un polític "s’encaixona" en una idea i no en vol sortir, és més perillós que una moneia amb dues pistoles. Ha d'anar en compte amb el que fa ja que a causa de les seves "idees" pot arribar a faltar al respecte de les persones i al final perdrà tota credibilitat i respecte dels altres.
De tot el què explic en són un bon exemple les qüestions sancionadores de qualsevol tipus (urbanístiques, ambientals, policials...). Aquí sempre entren en joc diferents factors: des de la doble moral, és a dir, a un se'l sanciona perquè sí però a un altre no perquè és amic del polític de torn; o per la dificultat de dur a terme la sanció, com en les qüestions ambientals, ja que en la majoria dels casos o situacions què denuncia "Tres i no res" és pràcticament impossible demostrar qui és l’infractor, malgrat hi hagi indicis o obvietats. Ningú, absolutament ningú, excepte un jutge, pot dir si una persona ha fet una o un altra cosa, i molt menys per "infraccions" tant menors o banals com les que fan referència a la neteja viària, en què ni tant sols un agent policial té força. Més greu és el maltractament de gènere, i així i tot no sempre és tan fàcil acusar o dur a la presó ae marit o la parella agressora.
Per tant, qualsevol cosa que intenti un polític en les qüestions abans assenyalades no serà més que estupidesa o teatre, i, per tant, pèrdua de credibilitat.
Aguambabulubabalambambú
