Gràcies, Miquel Piris
Des del concert de Santa Cecília al Centre Cap Vermell, amb la cloenda dedicada a l’Himne a Capdepera, he escoltat moltes vegades la versió filmada i muntada d’en Pere Cortada (el muntatge també és teu, no?) que es pot trobar a aquesta mateixa pàgina de l’altre Cap Vermell. Trobo que és un gran himne per a un poble, per la força de la música i de les seves paraules; és un himne d’aquells que, a mi, m’emocionen, i difícilment em cansaré de sentir-lo. Sí, escric sentir-lo i no només escoltar-lo, perquè és d’aquells elements que fan que un poble se senti identificat, un valor fa IDENTITAT amb majúscules. Una de tantes coses que hem de recuperar per al dia a dia, i no tan sols per a les festes de Sant Antoni o Sant Bartomeu, o Sant Roc, o la Llampuga.
Què podem fer, Miquel? I, igualment important: com ho podem fer?
Jo proposo, en veu tan alta com aquesta pàgina digital permet, començar per pensar en aquesta possible Identitat genèrica i no només associada a les festes. Municipis amb algunes característiques similars a les Capdepera potser n’hi ha un munt a tot el món. Però Capdepera és única i ho sabem. Ho sabem nosaltres i ho saben a molts quilòmetres de distància. Gent que està acostumada a córrer, a tenir pressa, i d’altra que no. Gent que parla alemany o anglès, o qualsevol altre idioma, no importa l’origen. Gent que està acostumada a tenir un tracte dur i aspre cada dia de la seva vida i, per això, en vacances, vol un somriure, una rialla, una paraula amable i una conversa intel·ligent i dolça.
Podem oferir aquesta rialla de complicitat intel·ligent i aquesta paraula dolça? Què vol, una persona, quan es troba fora de casa seva? I si és de vacances, molt més!
Parles, Miquel, de moltes coses que necessiten força conjunta, temps i doblers. Però també cites altres coses que poden ser immediates: contaminació acústica mínima a determinades hores de la nit. No implica tant d’esforç: i no parlo de prohibir el pas de vehicles dins els nuclis urbans, sinó de circular a baixa velocitat, amb marxes curtes, sense fer cops de gas. Només han de tenir restringida la circulació els vehicles que provoquin un renou excessiu (normalment a causa de trucatges del tub d’escapament).
Tot vehicle sol estar manat per un individu de la raça humana, per molt que alguns conductors facin esforços per portar la contrària a aquesta afirmació. Si és tan evident, i sabent que el poble de Capdepera i també altres carrers a Cala Rajada, Canyamel, camins rurals, etc, són de l’ample que són per motius històrics, per quin motiu no donem prioritat als vianants, als qui van a peu, després a les bicicletes, i després a altres vehicles? Insisteixo: no es tracta de prohibir la circulació; simplement, adonar-nos que a peu, per fer segons quines activitats, es tarda menys que en cotxe; que les persones amb dificultats (persones grans, amb cotxets d’infants, persones amb disminucions, nins que juguen al carrer, etc.) sempre estan condicionades pel vehicle que passa, a velocitat desmesurada en moltes ocasions.
Si donàssim prioritat a les persones tots aprofitaríem molt més el temps. I crearíem un valor afegit d’identitat, diferent a la majoria de municipis competidors de Capdepera. Caminant podríem gaudir millor de tot el que ens envolta i que, moltes vegades, no volem veure. Tot està a DUES PASSES! Recuperaríem camins, podríem definir noves rutes, noves excursions i, segur, veuríem noves oportunitats de negoci. Però aquest és un tema a tocar en un altre text.
Recordant la força de l’Himne a Capdepera i el seu darrer vers:
Salut a Capdepera! Coratge gabellins!
Biel Mir
