Particularment, si nego la hipòtesi del canvi climàtic antropogènic, i aquest és un tema bàsic, és perquè hi descobresc la possible manca d’una prova científica de la incidència humana...

Sr. Piris,

Moltes gràcies per la vostra pública oposició a la meva opinió, que va ser publicada a “Cap Vermell”.

En primer lloc voldria dir que estic molt content d’aquesta discussió que hem començat. Fins avui no he aconseguit iniciar-la a Bremen, on visc. Per això m’agradaria que aquesta resposta també pogués ser publicada. Les opinions que no s’avenen a la postura del IPPC i dels seus científics, normalment, no tenen moltes possibilitats de ser publicades.

Particularment, si nego la hipòtesi del canvi climàtic antropogènic, i aquest és un tema bàsic, és perquè hi descobresc la possible manca d’una prova científica de la incidència humana. Per exemple, com funciona aquest gas, la molècula CO2 dins la circulació climàtica. Que l’absortivitat del CO2, relacionada amb la forma de l’energia infraroja, està limitada segons l’estructura de les seves “finestres” de la capacitat de reacció. Resulta, efectivament, que sobre un nivell limitat (amb fronteres suaus) no en pot absorbir o emetre més i, sobretot, al mateix temps està sobreposat el CO2 de l’efecte d’evaporació dels niguls. Crutzen ha escrit (T.E.Graedel, Paul.J. Crutzen, Chemie der Atmosphäre, Spektrum Akademischer Verlag Heidelberg, Berlin, Oxford, 1993, S.414  ):  “Ja hi ha tant CO2 dins de l’atmosfera, que l’absortivitat  per mitjà del CO2  està complert gairebé  totalment dins molts àmbits espectrals i més  CO2  no hi té gaire importància” (traducció  meva ). Es poden trobar molts d’altres exemples comparables, de les postures publicades respecte al  petit paper que li toca al CO2 en el canvi climàtic. Al respecte, vos recomanaria que faceu una ullada a www.youtube.com/watch?v=IETGB4-EGzA&NR=1.  Sobretot vos apunt els noms d’alguns cientifics prou qualificats internacionalment, que tenen una postura molt crítica contra la política de l’IPPC  (Frederic S.Singer,  Richard S.J. Tol, Björn Lomborg,  Nigel Calder, etc. ) i un enllaç bàsicament interessant,  el “Manifest” del NIPPC, la plataforma d`uns  científics independents i no governamentals, entre els quals també se n’hi compten de tan famosos com F.Singer: http://www.heartland.org/custom/semod_policybot/pdf/22835.pdf.

En parlar sobre la política de l’IPPC, de les causes dels  rumors relacionats amb l’exagerat  paper del CO2, hem de respectar les condicions del sistema de la ciència, en què els membres es mouen entre forces psicològiques de múltiples dependències (alguns científics que formen part del NIPPC han decidit  no posar-hi els seus  noms pel temor a patir qualsevol tipus de repressió). Això ho va demostrar, entre d’altres coses, el «climagate » de l’any 2009.  Naturalment, pot ser que, mentrestant, hagin canviat  els més recents coneixements sobre el CO2 i sobre els fets que poden provar que el globus s’encalenteix, efectivament.  Possiblement vostè sap on es troben  les proves. Fins ara crec que no existeixen i, en principi, han de continuar en vigor les coses ja provades i no aquelles que només s’acorden als desitjos i les fantasmagories derivats dels interessos comercials i dels negocis amb una escena climàtica catastròfica. D’entre aquests, cal destacar el senyor Al Gore com un representant típic, al meu parer, dels que guanyen milions de dòlars amb el negoci de les emissions de CO2!  Quants del fraus en el seu documental han estat descoberts, mentrestant!  Tots els esdeveniments emblemàtics que contribueixen al canvi climàtic, com focs forestals, inundacions, tempestes, etc., han passat sovint, i les temperatures més altes ja les hem viscut en el passat, igual que les més baixes, com al passat hivern.

Atentament,

Gustav Tilmann