(foto arxiu)
Viure en comunitat i respectar-nos mútuament sempre ha estat un repte. Bàsicament perquè tots volem que els altres compleixin les normes, però quan ens arriba el torn a nosaltres passam de llarg. Per això som una societat crítica i contínuament ens esquinçam les vestidures, però insistesc que quan hem de donar la cara ens amagam.
Fa temps que em ronda la idea d’escriure aquestes lletres denunciant actituds que de manera indolent es repeteixen. La meva idea no és enumerar una infinitat de coses que no són correctes, tot el contrari, el que voldria és donar suport amb un gra d’arena per a activar el desig d'una convivència en el marc del respecte.
Ahir vaig anar al Lidl i vaig veure com arribava una furgoneta i, sense immutar-se, aparcava sobre el pas de vianants. Després vaig passar pel SYP i vaig observar com dos vehicles aparcaven a les portes d’entrada al supermercat, ocasionant un autèntic caos, i ho feien tot amb una naturalitat aclaparadora, pròpia dels qui no senten la més mínima consideració pels seus consemblants. Típica actitud dels envanits que suposen que són més "llests" que els altres i que per descomptat fan el que els dóna la gana i mai apareix ningú que els digui alguna cosa.
Els ciclomotors amb escapaments ensordidors es passegen tot lo dia i tota la nit pels nostres carrers, cotxes que són veritables discoteques ambulants ens obliguen a escoltar la seva música a cent metres de distància, derrapades en rotondes, velocitats inadequades en travessies, boies per fondejar en zona de banyistes, embarcacions que literalment s’acosten fins a la platja posant en risc els que gaudeixen del mar..., són només alguns exemples del que quotidianament passa al nostre poble.
QUÈ ENS ESTÀ PASSANT, que no som capaços de posar fre a aquesta espiral que altera la nostra qualitat de vida? Les autoritats no són suficients, ens hem d’involucrar, cadascú des de ca seva, i col·laborar de forma conjunta. Potser la resposta sigui que, com que tots ens coneixem, ningú es considera lliure de cridar l’atenció a tal o tal altre. No és un concurs per veure qui és millor, ningú pot llançar la primera pedra, ja que tots alguna vegada hem obrat de manera indeguda segons alguna norma establerta, però sí que podem fer una crida al nostre sentit comú per evitar que el comportament incorrecte esdevengui habitual i el respecte als altres sigui una quimera.
Atentament
Rodolfo Ceprián H.
