No sé prou català per a donar una resposta al teu article "Mart independent", així que perdona’m les moltes  faltes lingüístiques de la meva carta.  Amb tot, continuaré, perquè et voldria expressar la meva opinió.

No crec que l`home estigui tan malament. No! Si la vida a la nostra terra, al nostre món, un dia patís un col·lapse, no en seria culpable l`home. O en to cas ho seria si el causàs de manera violenta i directa, com ara una guerra nuclear i tot això.

Durant segles i mil·lennis d’existència de l’home, progressivament, les condicions de la vida per a la majoria de la població humana han resultat millors, malgrat que sempre s’han fet coses terribles que ens dugueren catàstrofes bastant conegudes! Però, de qui s'havia d’aprendre a fer-ho millor cada vegada, quan havien de decidir  en circumstàncies sempre absolutament noves? Clar, n`hem après molt, i ho continuarem fent, cada dia més. Però l’essència de la vida humana sembla ser una perpetuació de noves experiències. El que sembla segur, a dia d`avui, possiblement serà un error demà.

Això podria passar en cas del canvi climàtic. Fins "ahir" varen ser segures les capacitats del IPPC, que el CO₂ és el gas màxim responsable per l`efecte hivernacle. Avui, Berrien Moore, important membre del IPCC, diu que moltes coses relacionades amb el canvi climàtic s’han tornat de resultar insegur i vague. I avui s’accepta molt més que abans la teoria del cicle solar de Milutin Milankovic, com una causa fonamental. Probablement, el CO₂, amb una densitat que ja arriba a 20 ppm, ha assolit el seu màxim d’absorció de l’energia del sol i no passaria gairebé res amb qualsevol ppm més alt que tingués aquest gas dins l’atmosfera - va explicar Paul Crutzen, guanyador del premi Nobel de Química al 1994! Per tant, l’home ja deixaria de ser culpable  del canvi climàtic. No vull dir amb aquesta argumentació que l’home ja no tindria responsabilitat de l’entorn. Ara bé, com un ésser a la terra, com altres éssers, no s’ha de creure que pot efectuar coses tan còsmiques i complexes!

En tot cas, tens raó si proposes de preparar-se per a un trasllat a Mart (independent) o a un altre lloc de l’univers, quan la nostra terra, sense culpa dels éssers que l’habiten, ja no sigui habitable...

Atentament,

Gustav Tilmann