Si el Bisbat ha decidit cedir l’administració de la Capella a l’Ajuntament serà perquè el sentiment de tot un poble (creients i no creients) per la Mare de Déu de l’Esperança no s’ha tingut en compte. Dubt molt que una tradició que prové de 1322  (des que la parròquia es fa càrrec de l’esglesieta del Castell) s’hagi de anular pel fet que les despeses que genera no es permeti siguin sufragades per les caixetes d’almoines o les donacions del fidels, que, pel que sembla, reverteixen a la caixa municipal. I un es pregunta: I les despeses que suposen els concerts i esdeveniments que es fan a la parròquia i en els quals no es permet passar bacina al  capellá, qui les cobreix? Pens que amb la clausura de novenes, completes, misses, noces, etc. a la Capella del Castell, a més del desmantellament dels objectes o les imatges, es farà un magre servei als veïns. Repetesc, no es pot jugar amb els sentiments de tot un poble. El Castell, la Capella, l’Esperança, són quelcom més que història; són intimitat arrelada en el cor de tots els gabellins. Ens agradi o no.

Convendria fer un pensament seriós. A qui correspongui.   

Bartomeu Melis