Sobre guies i fantasmes

El Govern Balear ens obsequia novament, duent a col·lació una directiva europea com a excusa, amb una altra de les seves perles. Una d’aquestes ocurrències que posa a la palestra per marcar "el fet diferencial" i reafirmar-se en la seva posició. Hi ha ocasions en què aquestes boutades poden arribar a ser fins i tot gracioses, en altres, resulten preocupants i patètiques.

Primer va ser amb els metges, ara és amb els guies. Resulta que un guia que es passa tot el dia parlant en anglès, alemany, italià o francès, deu, per imposició governamental, parlar català. Quan? On? Amb qui? Igual que si vaig al metge, el que m’interessa és que sigui el més docte en la seva especialitat (no que em reciti a Pere Gimferrer), el que vol un turista és que se li expliqui en el seu idioma, tot el relatiu a la nostra cultura, fins i tot el fet irrefutable que tenim dos idiomes, per molt que els pesi a determinats agitadors.

Com sol passar en aquestes situacions, podem deduir que les intencions dels promotors d’aquestes males iniciatives tenen un altressí. No tinc cap dubte que els quatre nacionalistes de torn han pretès reeixir de nou, mitjançant unes pràctiques que es van donar en altres països d’Europa ja fa temps, i que van servir per anar excloent determinats grups socials diferenciant per idioma, religió, creences, etc. I tot això amb l’objectiu de remarcar la seva supremacia, com a conseqüència d’un evident complex d’inferioritat.

Com a guia oficial titulat, em sento directament afectat per aquesta mesura, a la qual sorprenentment dóna suport al Col·legi Oficial de Guies Turístics de Balears. Confio en el bon criteri dels legisladors, però em temo el pitjor.

I parlant de Capdepera. No fa gaire, els responsables pertinents del consistori actual van tenir converses amb guies turístics oficials de les Illes Balears residents i / o oriünds de la nostra localitat amb la finalitat d’organitzar excursions guiades al Castell de Capdepera. Passats els mesos, res més es va saber de l’assumpte, i un dia ens despertàrem amb la notícia que s’havien substituït els gabellins per màquines parlants. Com tot castell que s’apreciï, el de Capdepera també té els seus fantasmes. Enhorabona i visca la tecnologia MP3. El turista ho agrairà.

Paolo Zerbato Cano

Cala Rajada