Fragment del vídeo "Nosaltres els vençuts" (2003) dirigida per Antoni Mª Thomàs
Per vós, ben estimat l’amu Antoni Dominguez.
Heu passat per aquest món, travessant, amb tota la penúria, aquells ferests anys que vos tocà viure i que també a nosaltres ens marcaran per sempre, la nostra posterior existència.
Quan éreu un jove, en tota la plenitud del vostres 30 anys, haguéreu de patir, amb tota l’amargura, l’empresonament del vostre pare i i el vostre germà, a mans d’aquells miserables descervellats, que es comporten com els més famèlics animal quan cerquen el seu manteniment, i que anaven cercant unes persones per crear les seves víctimes, de la seva sanguinària demència, per a desprès assassinar-les i deixar-les abandonades a les cunetes de las carreteres, o dins fosses a qualsevol lloc.
El vostre pare fou miserablement executat, a les nou i deu minuts del matí del dia 5 de maig, al cementeri de Ciutat. El dolor que deguéreu sentir, ben segur que és el que senten tots els bons fills en perdre el seu pare, malgrat hagin tengut moments de discrepàncies, que en qualque moment poden sorgir.
Vos mateix vàreu sofrir l’empresonament injust, durant massa temps, dins les presons franquistes, víctima de tota l’angoixa del terrorisme imperant, ignorant sempre el futur que vos esperava, motivat per les llistes que cada nit condemnaven aquells a qui, a la matinada següent, durien a fer lo que denominaven la passejada, que era el posterior afusellament.
Poguéreu salvar, en aquells moments, lo més important, que és la vida, i vos dedicàreu, amb tota la vostra humilitat, a les vostres inquietuds, lluitant dins de la clandestinitat, com al treball quotidià per la subsistència de la vostra ben estimada família.
Avui, heu dit adéu d’aquest món, un 24 de febrer, quasi a la mateixa hora, però 73 anys desprès que a Ciutat es cometés una de tantes injustícies i quatre personatges importants, fossin afusellats: Emili Darder, batlle de Palma; Toni Mateu, batlle d’Inca; Alexandre Jaume, diputat, i Antoni Maria Quès, empresari d’Alcúdia. Injust món que encara no ha sabut ni ha volgut reparar tots els danys que es varen cometre a tantes i tantes famílies republicanes, sembrant l’odi a tota reu.
Nosaltres, des d'aquí, en aquest moment d’un molt trist acomiadament a la vostra venerable persona, vos desitjam amb tota la força del nostre més íntim sentiment, que hàgiu trobat a la fí el camí del desitjat descans i la plenitud de la pau que ben guanyada teniu.
Se n’ha anat un lluitador,
digne d’aquesta terra tan estimada,
llar de valents com ell,
lluitador de les llibertats,
estirp d’homes rojos,
tu cavalcaràs cap a un món millor,
el teu record quedarà entre nosaltres,
no cal lamentar la mal sort,
la sort ha estat tenir-te entre nosaltres.
ORACIÓ
No espereu que us demanem perdó pel nostre sofriment.
No espereu que us demanem perdó per lluitar contra vosaltres.
No espereu que us demanem perdó per odiar-vos amb tanta força.
No espereu que us demanem perdó perquè us prometem venjança.
Així sia.
Del llibre, La terra encesa, del poeta
Joan Alfons Marí i Torres.
Fragment del vídeo "Nosaltres els vençuts" (2003) dirigida per Antoni Mª Thomàs
http://www.youtube.com/watch?v=TjKjnlxo8nw