Com totes les festes de tots els pobles i de tot el món, per bé que vagin, sempre hi ha pros i contres. Amb aquest escrit vull fer un poc de crítica a tots nosaltres, els gabellins i gabellines que el passat cap de setmana poguérem gaudir d’una bona festa de Sant Antoni. En primer lloc em confés amant de la festa, i de Sant Antoni amb especial, i vull agrair, perquè és d’agrair, l’esforç que fan tots els membres de l’Obreria per tal que les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià surtin el mes encertades possible, i que any rere any millorin.

Ara ens toca, a tots els que procuram disfrutar en aquests dies, millorar també la nostra aportació, ja que sense gent que hi assisteixi, sense públic, ni espectadors, no hi hauria motiu per a continuar endavant.

L’organització de la primera picarolada fou tot un èxit de participació (la gent volem festa i ho demostram amb la participació), la sortida dels dimonis de gom a gom, la volta pel poble a vessar... Però no puc saber com s’ho feren des del carrer s’Alzinar, ja que estigueren quasi dues hores per arribar al carrer Ciutat per devers el de Sa Tafona Nova (comprenc que els dimonis també han de poder refrescar una mica, però es va fer una mica massa llarg aquest temps, es va retardar tota la resta de recorregut i la fosca mos va agafar).

A tots els joves i no tan joves també els vull recordar que el mocador vermell i la camisa blanca són dos trets de la festa, però com a festa pagesa i dedicada a la pagesia, el dia de la cavalcada, a les carrosses s’hi hauria d’anar vestit a l’ampla, és a dir, amb el tret més identificatiu de ca nostra (el vestit típic), o si més no amb calçons d’home vell i camisa vella d’anar a fer feina. A totes les regions fan un bon ús dels seus vestits típics i aquí, a ca nostra, dejectam el nostre, com si fos una vergonya anar vestit de pagès o pagesa, i ningú no pot dir que el vestit resulti car, crec que és el mes barat de tota la geografia del país.

Un altre aspecte de la festa, que entre la majoria estam desvirtuant, és el de les cançons i de les glosses. El dissabte de Sant Antoni s’han de cantar les glosses picants, les calentes, les de política, les cançons de tota la vida: Tots som...., Cochina..., Domine..., i un llarg etc., mentre el dia de la cavalcada toquen glosses amb referència al sant o sants en qüestió. Pel que fa a les carrosses, vull donar l’enhorabona als participants que les feren, perquèel seu esperit  es manté (no passa el mateix amb el vestuari), així com he pogut veure per televisió i pels diaris que hi ha pobles que fan molta carrossa carnavalesca, que dins el contexte  de la nostra festa hi resulta mes hortera que res.

Una reflexió, abans d’acabar, per a tots els pares que llegeixin aquest escrit: tambe s’han pogut veure molts de nins i nines (11, 12, 13 anys) amb botelles de begudes alcohòliques i bastant malament. No val la pena cuidar el nostre jovent per a evitar mals majors? Ara ja no sóc tan jove, però també ho he estat, i sense beure alcohol sempre ens ho passàrem d’allò millor.

Un gabellí

PS.

La meva primera gatera fou per Sant Antoni a Capdepera, però ja tenia 16 anys (no són molts, però mes que els d’avui en dia).