També des del respecte, voldria aclarir al Sr. Monjo que quan al meu article faig servir la metàfora pugilística "Unió Mallorquina contra les cordes" no pretenc donar el seu partit per mort.  Vostè parla de què el seu partit "potser no passa pels millors moments de la seva història" i als mitjans he pogut llegir que és "el pitjor moment de la història de UM". Per tant, estic exposant un fet clar, objectiu: el seu partit té una quantitat de càrrecs imputats en diverses causes judicials suficient com per considerar que és necessari un canvi. Un gir que els permeti  sortir d'aquesta situació que perjudica tant la imatge d'UM com la del govern del que forma part. Si hagués anat una mica enllà hagués pogut fer servir una altra metàfora i dir: "Unió Mallorquina en un carreró amb una única sortida", precisament la que ha pres el seu predecessor, Miquel Àngel Flaquer, en ser coherent amb el codi ètic del pacte i dimitir. Des del meu punt de vista (que pot ser erroni, no ho dubt), Unió Mallorquina necessita més gestos com el de Flaquer. Miquel Nadal i Maria Antònia Munar, per exemple, farien bé de seguir el camí de Flaquer deixant espai lliure perquè hi pugui haver aquest canvi dins del seu partit. Estic segur que compten amb prou persones capaces per tirar endavant UM sense que l'ombra de causes pendents o investigacions per presumpte blanqueig de doblers o vinculació amb narcotraficants... pugui enterbolir la seva gestió i afectar al govern del país. A banda d'això, res em satisfaria més com a ciutadà que les persones d'UM inculpades als jutjats poguessin demostrar la seva innocència. Estic segur que no hi ha cap mallorquí que desitgi que hi hagi persones que es fiquin en política per enriquir-se personalment quan queda tant per fer especialment ara que la crisi afecta a tantes famílies. Ni cap mallorquí que no desitgi que es faci justícia.

Aprofit l'avinentesa per a desitjar-li i desitjar-vos a tots molt d'amor i salut per al 2010.