Una cosa és el desig i l'altra la realitat
(rèplica de Joan Terrassa a Climent Crespo i Pep Silva)
Vull agrair als senyors Crespo i Silva les molèsties que s’han pres per aclarir-me les dubtes i desconeixements que jo pugui tenir al voltant de l’ús de l’aigua de la bassa.
Desconeixia l’article 15 de la regulació de la venda ambulant a Capdepera i estic content que es puguin vendre els productes agrícoles dels nostres pagesos al mercat.
Dit això, la bassa de Capdepera va ser promoguda pel "Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación", essent ministre l’excel·lentíssim senyor Arias Cañete, que d.g.m.a., i estava destinada a la "consolidación de riegos" ja existents. Com veurà el senyor Silva, ja partim malament. A Capdepera, les dues zones que tenien ús de regadiu eren na Maians i can Deià, deixant a part les finques regades per sínies. Aquestes dues zones tenien i tenen en part calçades i basses pròpies per a regular-ne l’aigua (llegat àrab), que sí que seria convenient restaurar, ja que l’aigua hi arriba per gravetat i no consumeix energia, a banda que les persones que ens visiten tendrien un recorregut prou interessant pel nostre municipi. Però el senyor Arias Cañete, que d.g.m.a., va trobar que s’havia de fer una nova comunitat de regants, quant na Maians ja en tenia, per a donar una pàtina de legalitat a la graciosa concessió que ens feia. Vegi vostè que els papers estan invertits: no és una comunitat de regants que sol·licita una obra hidràulica, sinó a l’inrevés.
És per això que dic el que dic dels polítics. Si vostè ha llegit la segona part que vaig escriure, haurà vist que dic que per part de l’actual consistori es varen fer passes per a tornar enrere aquest desbarat i poder canviar la inversió i així poder destinar els doblers a altres prioritats. Però supòs que ja en sap la resposta.
No calific els regidors d’un ajuntament com a polítics. La majoria passaran per l’ajuntament per un període de temps, cremant energies i il·lusions, fent una feina desagraïda com es la política local. Mai pots fer tot el que voldries fer, però és al batle i als regidors a qui veuen el ciutadans i són els que donen la cara, i tots tenen el meu reconeixement.
Però el que fan els polítics d’un altre nivell, això és, els que estan a Palma posem per cas, és perllongar les decisions, esperant informes que elaboren tècnics, que encarreguen estudis, que fan consultories, que a la seva vegada subcontracten empreses, per tal que quan hagin de prendre una decisió el darrer que serà tengut en compte serà el destinatari final de la inversió i serà mes important l’informe que haurà fet no sabem qui ni amb quina base ni quins interessos. Però això sí, tendrem paper per empaperar tots els palauets que calguin, i el paper tot ho aguanta.
El canvi d’ús de l’aigua de la bassa m’agradaria que fos possible per fer tot el que heu dit, i que jo aplaudesc, sinó serà una inversió eixorca que no haurà servit per res.
Fins on jo sé, els dos camps de golf ja feien sevir aigua depurada per al seu reg. Els ametllers que diu el senyor Silva que podrem sembrar no tenen viabilitat econòmica; sé d’una finca, amb 40.000 ametllers joves, en què tota la feina es pot fer mecànicament, que enguany no s’han recollit. L’alfals i el blat de moro necessiten unes extensions, per a ser rendibles, com no hi ha cap finca a Capdepera, i dubt molt que ens deixin l’aigua per regar els jardins dels hotels.
No vull esser negatiu, però és el que hi ha. Una cosa és el desig i l´altra la realitat. Les administracions, a l’hora de cedir un mínim de poder en benefici d’una altra administració, pareix que els han de tallar una mà, vegem-ne sinó l’afer de Cala Agulla.
Quant a la darrera part del senyor Crespo, que jo sàpiga, a l’hora de fixar un impost, de fer una obra o una inversió per part de l’administració, no es fa un referèndum, sinó que es valora si té un benefici, si és necessària o és convenient per a la majoria de nosaltres; un pic decidit, es vota i si té majoria es publica en el Bocaib, i ja està.
A mi mai m’han demanat si estic d’acord amb la pujada de l´IBI, amb les normes subsidiàries o amb l´IRPF. Puc presentar al·legacions, però la decisió es pren per la majoria, ja sigui consistori o govern.
No volia molestar ningú amb lo de betzol, o d’estar aferrat a la mamella, però a partir de segons quin nivell els polítics diguem-ne "professionals" serien capaços de voler-nos fer creure que la mare de Déu nom Joana.
Adéu i salut.
Joan Terrassa Lliteras
