Aquesta carta l’escric després de la indignació pel passeig d’un diumenge de capvespre...

Sóc un assidu passejador, els capvespres, per molts i diversos camins de la fora vila gabellina. La meva intenció és tan sols expressar una petita (gran) preocupació de cara als molts de nins i nines del municipi que tenen una “moto” i al mateix temps fer una crida d’atenció de cap als pares d’aquests nins i nines.

Desprès de mesos, més ben dit, un any i busques, i totes les molèsties causades pels centenars de metres de camins malmesos amb motiu de les obres de canalització de les aigües de la depuradora, hem arribat al punt que les obres són (o crec que són) a punt d’acabar. Amb les passejades, he pogut comprovar que després del mal temps arriba la calma i molts dels camins queden en molt millors condicions que no es trobaven abans de la canalització. Però la meva preocupació, i al mateix temps indignació, és per tots els que anam de passeig els dies de bon temps per aquests camins: gent amb cans, mares i pares amb infants petits, pares que ensenyen a muntar en bicicleta als seus nins, gent gran que va a fer camí per salut, gent que tan sols passeja per gust i plaer, etc.

A més, tenc uns amics que viuen a fora vila i alguns diumenges i festius també hi anam a dinar. En aquests moments, el seu comentari es el següent: Ens han arreglat el camí, però ara ens trobam que els pares i mares que tenen una finca amb una casa o caseta a fora vila, es dediquen a fer les festes d’aniversari dels seus fills els dissabtes a la nit o als diumenges; els deixen fora de control, de tot tipus de control, per tal que facin el que vulguin, i realment fan el que volen: fan carreres amb les seves motos durant tot el dia, no duen cap tipus de protecció (ni tan sols casc), van de dos en dos i en algun cas de tres en tres, fins i tot n’hem pogut veure de l’endret i del revés, i si fa cuatre gotes amb un paraigüa incorporat per por de la por.

Això em fa pensar un parell de coses:

1-      No hi ha pares a les festes d’aniversari de nins i nines de 13 anys?

2-      Són els pares uns irresponsables que a les festes es beuen l’alcohol que no poden beure els infants?

3-      En benefici de la gent que passeja, ho paga que l’Ajuntament, o en el cas de les obres, el Ministeri, es preocupi perquè els camins de fora vila es trobin en bon estat?

4-      No val més, per als vianants i ciclistes, que siguin pràcticament intransitables? Anam molt mes tranquils.

5-      Si els majors es queixen que els camins per arribar a les seves cases  casetes de cap de setmana, i aquests són els pares, concos, padrins, etc. dels infractors consentits, l’Ajuntament ha de fer cas de les queixes i gastar uns doblers de les contribucions (que tots mos queixam que han pujat molt) per arreglar aquests camins? En aquest cas, hem de dir que el nostre Ajuntament es converteix en inductor de més infraccions, de les quals tothom ja xerra i que resulten incontrolables?

6-      Són els pares realment responsables i saben desenvolupar el seu paper de pares i educadors?

Els nostres joves han de gaudir de llibertat, de la llibertat que molts no tengueren per diversos motius, però els nins són nins i necessiten una mica de control per part dels pares o responsables.

No sé, pens que tota la gent que té alguna cosa a veure amb fora vila hauria de reflexionar sobre el que fan els seus fills a les casetes, els cap de setmana.    

Un gabellí indignat