En primer lloc, aquest escrit no va adreçat a crear polèmiques, aquí no no té per què haver-n'hi, ni a rebatre la tasca d’investigació d’en ”Pep”, sinó tot el contrari. Donar la meva opinió del que crec que hem de fer amb el nostre patrimoni cultural i històric.
  Vull dir que quasí sempre, per no dir sempre, llegeixo els escrits que publica, ja que pens que així conec aspectes de la nostra història que abans desconeixia i que segurament sense el seu treball amb un llenguatje pla i bo d’entendre per als no entesos, facilita l’enteniment de la matèria.
   Evidentment, m'alegro que publiqui breument la història de l’aljub, o més ben dit, de la xarxa hidràulica construïda per abastir d’aigua al poble. En el que ja no estic d’acord és amb la conclusió a què arriba, dient que com que ja no té cap tipus d’utilitat, es pot enderrocar. Si fos així, quina utilitat tenen a dia d’avui les sínies, els pous dels camins. Per cert, quan es va construir la carretera nova cap a Artà, es va moure el coll del pou, fet-ne una rèplica), els estris de fora vila d’en temps primer, els molins, les torres de defensa…, m’atreviria a dir el Castell, que ja no ens ha de defensar de ningú, però en treim un rendiment econòmic. Si tot el que no té utilitat s’enderrocàs, segurament els pobles perdrien molt dels seus encants que els fa únics i diferents els uns dels altres.
   En el camp de l’ensenyament, seria més il·lustratiu i entenedor per als alumnes veure qualque reste de l’aljub i que els professors els poguessin explicar “in situ” per què servia i per què ara ja no te utilitat. Ara ens hi trobam uns bancs i un parell de cossiols i segurament les generacions futures ni sabran que allò era un racó carregat d’història del nostre poble.
   Si destruim el nostra passat, perdem part de les nostres arrels, de la nostra història, de les nostres tradicions, que són les que ens recorden com hem arribat fins aquí, amb els encerts i les errades, i ens ha d'ajudar a construir el futur. 



   Si per mi fos, m’agradaria recuperar tots els petits racons únics i emblemàtics del poble, començant per l’aljub, i ara que s’ha embellit el carrer d’es Port era una bona oportunitat per fer-ne una mica de rèplica i recuperar aquest racó, les manxes de treure aigua, els abeuradors i els rentadors, i en general qualsevol signe que representi d’alguna manera la forma de vida i els costums dels habitants de Capdepera.

Mateu Melis