Els que vivim a Cala Rajada ens passa alguna cosa semblant. Arriba l’estiu i ja saps de que parlaràs amb els teus amics, parents i coneguts (deixant de banda els comentaris sobre la calor que fa); indefectiblement apareixerà el tema estrella: la situació lamentable en què es troba el poble a causa, principalment, de les molèsties de tot tipus que provoca un tipus de turisme que essencialment cerca, a banda de sol i platja, festa i (no només) alcohol a bon preu.
Tots veim que el problema és gran, jo diria més, crec que és el gran problema que té el municipi, perquè no només afecta als que hi vivim tot l’any sinó que també es veuen perjudicats tots aquells visitants que vénen fins aquí cercant un paisatge, un clima, unes platges, una tranquil·litat o un serveis que fins no fa gaire trobaven sense dificultat. I, malgrat tot, passen els anys i el problema s’ha enquistat, i ningú, absolutament ningú, s’hi ha volgut enfrontar. Com a molt s’han posat “parxes” per anar tapant els forats més visibles que deixa una situació com la que patim. El més evident de tots és la campanya de neteja que fa un any es va implantar: res més que un “parxe” i, a més, car, molt car.
D’altra banda sembla clar que, tot i la seva pestilent evidència, aquests fets només són la capa més superficial de quelcom molt més greu. Encara que faci mal dir-ho, és ben cert que ja fa temps que Cala Rajada ha entrat en un procés de degradació que l’afecta a tots els nivells. Un té la percepció que ha estat abandonada a la seva (dis)sort i s’hi ha imposat la llei del “deixar fer”; i quan això succeeix, no tarden a arribar i instal·lar-se tot tipus paràsits, aus de carronya i altres plagues.
Quan deia que ningú havia fet gaire per posar-hi remei em referia, és clar, als empresaris particulars sense gaire escrúpols que aprofiten l’ocasió per fer negoci sense importar-los el més mínim quines les conseqüències sobre la resta de la comunitat; i també, evidentment, als responsables de l’administració. I en aquesta qüestió no hi ha color polític que valgui: els que per ventura esperàvem algun canvi en la gestió municipal, anam sumant decepció rere decepció. No hi ha hagut, ja sigui per falta d’iniciatives ja sigui per impossibilitat, cap voluntat d’entendre que a Cala Rajada es necessita alguna cosa més que enyorança per un idíl·lic temps passat que ja no tornarà o plany pels desastres que s’han comès: si volem despertar del malson que ens persegueix de fa massa, no haurien de tardar en arribar les accions, idees, inversions, ... (digueu-li com vulgueu) de tot tipus que el nostre poble mereix i necessita.
Si ho recordau, al final de la pel·lícula, el nostre home del temps aconsegueix rompre el malefici (amb història d’amor pel mig). En canvi, a noltros sembla que ningú mos estima i tot fa pensar que l’any vinent es tornarà a repetir la mateixa història, si no canvien molt les coses (o les feim canviar).
