Què farem, l’any 2011?

Ja ha passat més de mig any i encara no s’han aprovat els pressupostos del 2009! Segons es desprèn de les notícies de premsa i de rumorologia vària que es sent, pareix que no hi ha hagut fins el moment cap enteniment entre govern i oposició, i el que és pitjor, pareix que no n’hi haurà. La fase de negociació, de reivindicacions irrenunciables, de “per aquí no pas”, d’oferiment de càrrecs i sous, de vincular el vot favorable amb canvis de batlia o sense canvi de batlia i d’altres innumerables mercadejos i regatejos que els ciutadans de peu ni ens podríem arribar a imaginar mai que existissin, resulta que no han estat capaços d’arribar a cap acord.

Però el pressupost entra en vigor l’1 de gener de cada exercici. Per tant, el més apropiat hagués estat elaborar-ho, discutir-ho i aprovar-ho dins el 2008 per començar a aplicar-ho el primer dia de l’any. En aquells moments la majoria governant tenia assegurada l’aprovació amb deu vots. Idò, per què no es va finalitzar el tràmit més important de l’any quan encara eren majoria? Vull suposar que en aquelles dates el pressupost ja estava, com a mínim, embastat, i per tant la feina estava quasi feta. O es que el pacte de centre-esquerra ja no s’entenia i no es posaven d’acord per aprovar-ho?

Ningú té en el seu poder la raó absoluta, ni és el posseïdor de la veritat, ni tan sols la manera de desenvolupar una idea o projecte és la millor o més idònia. Sempre es posen i es posaran emperons a les actuacions i decisions polítiques, per part dels que no són els actors d’aquests fets. M’atreviria a afirmar, i segur que no m’equivocaria, que si la modificació del projecte i l’actual execució de la sala multiusos de Cala Rajada hagués estat promoguda pel mateix PP, els que ara la defensen hi estarien frontalment en contra.

Subscric els articles apareguts recentment signats per un grup de gabellins, i per una votant d’esquerres, on manifesten el seu desencant i una certa frustració per les actuacions que ens estan oferint els nostres governants i dirigents polítics actuals. Crec que el problema  es troba en la falta d’enteniment, millor dit, en la capacitat d’enteniment de bona part dels protagonistes polítics actuals.

En política sobra la prepotència i el fi no justifica els mitjans (segur que algun regidor té “El Príncep” de Maquiavel com a llibre de capçalera). Si ens queixàvem que els polítics d’altres generacions no feien res i les idees s’esgotaven en reunions i discussions sense arribar a materialitzar-les. Ara ens trobam tot el contrari: no es discuteix cap idea o projecte però es fa “pese a quien pese” i per collons. El temps donarà o llevarà raons, diuen. Potser serà massa tard. Es necessari l’enteniment i les formes sempre revestides d’humilitat.

Si després de qualsevol reunió, d’una xerrada, d’una comissió o d’un ple els polítics d’ideologies semblants són incapaços d’anar a fer junts un cafè, una cerveseta o un gelat, per parlar del Barça, d’en Lorenzo, de la lesió d’en Rafel Nadal, de les festes del Carme o simplement del temps: malament anam. I per desgràcia, això em pareix que és el que succeeix. Hi ha massa problemes personals entre els que regeixen la vida de tots els ciutadans que res tenen a veure amb els problemes (o tírries) que tenen els polítics a nivell personal, però d’una manera o d’altra, els ciutadans en som receptors, per no dir patidors.

Crec que els protagonistes d’aquests continus desencontres haurien de fer un exercici d’autoavaluació personal i de capacitat política.  Tot això amb vistes a un objectiu comú: Eleccions 2011. O es canvien les formes o els personatges, però d’aquesta manera no sé com es podrà formalitzar cap tipus d’acord entre les forces d’esquerres per a definir un futur govern progressista estable.

Ah, per cert, a l’altra banda del camí, a la dreta, n’hi ha que miren, riuen i no baden boca pensant que per ventura, l’enteniment de les esquerres al 2011 no serà necessari perquè a la Sala de Plens dos i dos sí que són quatre, i nou serà majoria absoluta.