LA CAPDEPERA DEL SEGLE XXI

per "Un grup de gabellins"

La desaparició progressiva de l’entorn urbà de Capdepera produeix la pèrdua de la nostra memòria. El patrimoni documental, arquitectònic, paisatgístic, lingüístic i fins i tot humà s’ha de respectar com a tal. I es obligació dels governants garantir la seva preservació per tal de poder transmetre-ho a generacions futures.
Capdepera esta sofrint aquests darrers dos anys una metamorfosi que segons els actuals governants esta encaminada a la “funcionalitat i embelliment” del nostre municipi. Els dos termes: embelliment i funcionalitat, són totalment subjectius i qüestionables.
Tot va començar amb la plaça del SITJAR. De sobte varen decidir tallar els dos pins que hi havia des de feia molts d’anys posant excuses funcionals. S’havia de reestructurar l’ordenació de la plaça i resultava que de sobte les arrels dels pins eren perilloses per les cases veïnes i les superficials ho eren pels vianants. Evidentment les dues raons eren resolubles fora haver de tallar els arbres, però era mes fàcil sacrificar-los.
El resultat després de dos anys es patètic. La plaça te menys aparcaments i mes sol que abans, i a mes ha perdut el seu caràcter. No es va tenir en compte la utilitat estètica i mediambiental de la vegetació. Ni tan sols es plantejaren la simbologia que tenen els arbres grans, que totes les cultures planten vora els llocs de govern, com son el poder, la jerarquia, l’ unió dels homes amb el cel i que les proporciona la saviesa, etc...
Els que ens atrevirem a dir qualque cosa al respecte fórem silenciats des de la sala amb promeses de que tot responia a un pla municipal de reforma i embelliment del cas urbà de Capdepera. I com que les veus discrepants érem en gran part votants del actual equip de govern, plorarem en silenci la pèrdua d’identitat que suposava l’intervenció a la plaça del Sitjar.
La segona endemessa  ha estat la reestructuració del carrer del PORT. Aquí ja no hi cap ni el silenci ni les promeses futures. El carrer s’ha adoquinat, s’han fet voravies amples i els veïns treuen cossiols i fan sopars a la fresca. Però aquí s’ha dissenyat un carrer costumista sense cap entitat que no compleix cap dels paràmetres del disseny urbà contemporani, si no que es una recreació, gairebé en arquitectura efímera, de qualsevol carrer de qualsevol poble d’aquesta beneïda Europa. Estèticament es tracta d’un projecte brut, ple de mobiliari urbà, pesat i neoregionalista que impedeix una perspectiva neta del carrer, per lo qual no compleix el principi d’embelliment.
L’ intervenció a l’esmentat carrer ha motivat, i fins i tot justificat, l’esbucament de s’abeurador de la plaça de l’Orient. Aquest atemptat contra el nostre patrimoni arquitectònic s’ha produït a plena llum del dia amb premeditació, un dimecres dia de mercat, i tots els gabellins mos hem quedat igual.



Malgrat les reformes, es tractava d’un conjunt d’arquitectura civil de principis del s.XIX que s’havia construït per tal de garantir l’aigua de la població que començava a sortir del castell. En substitució del símbol d’identitat del poble ara al seu lloc tenim “un romàntic raconet” de jardineres i banquets, tot sigui per l’embelliment.
Per aconseguir que tot el conjunt de la plaça quedes mes “guapo” quedava un petit detall. Quan alçaves la vista es veien façanes nobles i velles que miraven amb estranyesa el despropòsit. Aleshores que fem? Les pintem de pintura plàstica i així ocultem la patina que li ha donat el temps. No les netegem, no les hidratem ni maquillem lleugerament tal i com aconsellen les modernes tècniques de conservació d’edificis. El que fem es sotmetre-les a una operació de cirurgia estètica amb un resultat grotesc. Tampoc entrarem, es clar, en el qüestionament ètic d’utilitzar doblers públics per invertir en les propietats privades.
Aquesta setmana estem assistint impertèrrits a la tercera malifeta: CAN CREU D’INCA. L’edifici de l’ajuntament ha quedat obsolet i no compleix la modernes legislacions sobre barreres arquitectòniques. Aprofitant això mos carreguem un altre símbol, un de gros. La senzilla solució de posar un ascensor extern per complir la normativa no serveix. El consistori actual en lloc d’arranjar el capell de l’ajuntament i anar modernitzant l’edifici tal i com han fet els nostres pobles veïns a mesura que el pressupost ho ha permès, inicia un ambiciós i costos projecte per traslladar les dependències municipals a can Creu d’Inca. Sembla ser que es tracta d’un canvi provisional, a l’espera de poder fer una reforma integral de la casa consistorial o fer ne una de nova.
Amb aquesta finalitat s’ha de tirar tot l’interior del edifici per tornar-ho a reconstruir, amb tot lo que això implica de concepte kitsch i asincronic, per tal d’adaptar ho a les necessitat d´una casa consistorial.
Es igual si mos havíem gastat allà diners del contribuent durant aquests dos anys per adequar-hi una oficina d’informació turística. Es igual si era l’únic edifici municipal amb un poc de caràcter. No fa res si s’han de destruir ses voltes, una entrada senyorial, un arc, una escala, terrasses amb una perspectiva del castell i del poble que mai es tindra a l’Orient..., un lloc ideal per fer actes socials. Ara el consistori ha adquirit (llogat) un casal a plaça de l’Orient que està fora d’ordenació, invadint part de la via publica, per fer hi una casa de cultura. Com que no en teníem cap de casa de Cultura per aprofitar....
I amb l’actual casa consistorial que passa?. Doncs cap problema. Es tanca i esperem que caigui. Un símbol menys de l’antiga Capdepera.
Del projecte actual sorgeixen d’entrada varies preguntes. Per que havíem de tallar els pins si l’ajuntament s’havia d’anar d’allà? Per que havíem de posar la oficina turística a can Creu d’Inca si l’havien de canviar poc desprès? Per que hem de fer mal be un casal del segle XIX amb tot el que això suposa si tenim una casa consistorial? Per que hem d’adequar un nou edifici com a casa de cultura si ja en tenim una? Per que hem d’anar fent tombes i gastar uns diners que potser no tenim?



Evidentment l’actual consistori sembla no tenir una linea clara d’intencions pel que fa al disseny urbà del poble i tampoc respecte als edificis municipals. Això que en si mateix es prou greu per un polític local, es torna perillós quan no hi ha consciència del que representa el patrimoni. Ens estam carregant en molt poc temps l’entorn del nostre poble, eliminant tots els simbols que arrelen els gabellins, els vestigis del pasat que mos recorden qui som i d’on venim.
I donant la joventut del nostre municipi i la continua mutació que sofreix Cala Rajada i altres nuclis turístics, pot ser hauríem de ser mes conscients de conservar alguns elements arquitectònics que com les senyeres, himnes, llengua, paisatge,... puguin garantir la nostra identitat.
Els no tan joves que governen Capdepera estan empenyats en esborrar el passat destruint els emblemes que ens ho recorden. Però a més, tenen un punt “hortera” per que s’ho carreguen per reconstruir-ho sense la seva funció primigènia. No coneixen, i per tan no l’apliquen, el lema de que la funció implica forma. Revestiments inútils, faroles inqualificables, arcs sobre jaceres de formigó. Si al menys tinguessin la valentia per fer qualque cosa realment avantguardista i significativa, artísticament parlant. Però no, mos carregam lo vell sols per que molesta, fa nosa i no es útil. Es com si volguessin esborrar el passat perque fa empagueir. El culte a la joventut que practica la nostra societat ha obert una capella a Capdepera i els seus sacerdots son els nostres edils municipals.
Aprofitant que no hi ha catàleg de patrimoni en funcionament, algú se pot imaginar que passaria si tan sols una petita part de totes aquestes operacions urbanístiques visionàries s’haguessin fet estant el PP en el poder?.... Els mos menjariem vius.
Fins ara els diferents consistoris anaven amb compte per tal que els seus errors no fossin massa grossos davant lo que pogués dir l’oposició, el poble o el faxdepera. L’estil del nou ajuntament és no passar cap pena ni una. Que presentin una moció, diuen. Esperem que això no sigui un comportament que s’instal·li en el futur.
S’ha obert la veda de desbarats polítics? Estarà tot permès a partir d’ara?
 
Pobre Capdepera. Que malament que ho passarà quan sigui veritablement vella.