Després de llegir les informacions publicades tant en aquesta revista com en diaris regionals, no em queda més remei que fer una sèrie d’aclariments perquè no hi hagi malentesos.

    Per començar, l’obra no ha estat rebuda per part de l’Ajuntament i es troba en fase d’esmena de deficiències per tal de donar-la per acabada. Un exemple clar és que a dia d’avui encara s’hi veuen obrers treballant.

    En segon lloc, no puc estar gens d’acord amb l’afirmació que hi ha hagut una manca de seguiment i control de les obres per part de l’Ajuntament ja que, des de l’inici de les obres, s’han fet visites setmanals a les obres amb la direcció d’obres, l’empresa constructora i un representant de l’Ajuntament, la majoria de vegades he estat jo com a regidor de Vies i Obres. De totes aquestes visites, se’n redactava l’acta corresponent i, a més, es mantenia un contacte diari telefònicament o a través de correu electrònic.



Pel que fa a la resta d’afirmacions que s’han realitzat, s’han de fer els següents aclariments:

1. “... Els pilons de separació de l’acera, degut a que son mòbils ja n’hi ha que estan desmuntats i torts, s’han col·locat pilons davant cotxeres amb gual, no s’han deixat zones de càrrega i descàrrega per als veïns...” (nota de premsa d’EU/EV)

   El projecte aprovat per unanimitat pel Ple de l’Ajuntament de Capdepera, i contractat a COEXA per executar-lo, preveia pilons fixos cada dos metres i CAP zona de càrrega i descàrrega. Per tant, el projecte aprovat preveia la col·locació de pilons fixos davant TOTES les cotxeres (tenguessin gual o no). D’aquesta manera, totes les cotxeres haurien quedat inutilitzades i, a més, no es disposava de cap espai d’aparcament en cas de necessitat o emergència (càrrega i descàrrega, aturada d’ambulàncies en cas d’emergències, camions de mudances, etc.). Per tal de corregir aquest aspecte, els responsables municipals, conjuntament amb els representants de COEXA, varen decidir realitzar els canvis següents:
   - La zona de càrrega i descàrrega a la plaça de l’Orient.
   - La col·locació de pilons desmuntables (alternats amb alguns pilons fixos), la qual cosa permet que les cotxeres existents no quedin inutilitzades i que puntualment, en cas de necessitat o emergència, es pugui habilitar una zona d’aparcament excepcional, sense haver d’interrompre el trànsit de vehicles al carrer. Cal afegir que els pilons desmuntables no són rígids com els fixos i tenen un cert moviment, per això estan “torts”, cosa que no va en contra de la seva qualitat.

2. “... la majoria d’arquetes i reixats es mouen...” (nota de premsa d’EU/EV)

   Les arquetes i els reixats per on passa el trànsit es mouen SEMPRE, però això no les fa malbé. En cas que aquest moviment es consideri inacceptable perquè provoqui molèsties als veïns (principalment de renou al vespre), una solució molt fàcil i ràpida es fixar-los amb punts de soldadura, com s’ha fet en altres llocs. No obstant això, les tapes i els reixats que es troben en mal estat ja s’estan reparant o canviant per part del contractista.

3. “... l’acerat està negre i tacat i les juntes no estan acabades...” (nota de premsa d’EU/EV)

   Pel tipus d’ús que té aquest paviment (trànsit de cotxes, motos, bicicletes, vianants incívics, etc.) és normal i inevitable que s’embruti o es taqui. Pel que fa a les juntes, és normal que al principi surtin alguns desperfectes, com ara que les juntes es buidin (per l’acció del trànsit, la pluja, la neteja a pressió o amb maquinària, etc.). L’empresa contractista anirà revisant i reparant periòdicament les juntes que s’hagin de reparar. Cal dir que això no suposa cap risc per al paviment ni per als usuaris.

4. “... els vadens de pacificació del trànsit no compleixen la normativa...” (nota de premsa d’EU/EV)

    No existeix normativa específica per a l’execució de ressalts (‘vadens’) a carrers, només per a carreteres que siguin competència de l’Estat. En qualsevol cas, existeixen unes recomanacions del Consell que, si s’haguessin acomplert, haurien suposat una pèrdua important en el nombre d’aparcaments deixats a la zona de pacificació. En qualsevol cas, actualment s’estan revisant la problemàtica tant dels badens com de l’accés al carrer Port pel carrer Estrella i les possibles solucions.

5. “... a la zona de pacificació les aceres no compleixen amb la norma de supressió de barreres arquitectòniques ja que les aceres no tenen cap tipus d’inclinació si no un escaló de uns 15 cm que no permet creuar el carrer amb una cadira de rodes.” (nota de premsa d’EU/EV)

   El projecte aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Capdepera no preveia la supressió de les barreres arquitectòniques a la voravia en els creuaments de la zona de pacificació amb els carrers transversals. L’obra es va realitzar segons el projecte aprovat i, al contrari del que s’ha publicat, SÍ que s’acompleix la normativa de supressió de barreres arquitectòniques. La voravia de l’esquerra (en sentit de pujada), en tot el seu traçat, acompleix la normativa vigent. Aquesta voravia està connectada amb la de la dreta mitjançant passos de vianants elevats (ressalts o ‘vadens’), que acompleixen la normativa. A cada illeta existeix almenys un punt de connexió entre les aceres de cada costat. Per tant, des de qualsevol part sempre hi ha algun trajecte possible per anar a un altre punt de l’àmbit de les obres. Una altra cosa és que s’intenti, per part de l’Ajuntament, rebaixar els escalons per tal de facilitar un accés millor, però queda clar que la normativa sí que s’acompleix.

6. “... l’ajuntament es va comprometre davant tots els veïnats, quan presentà el projecte, a que podrien soterrar el cablejat de les seves façanes amb un cost mínim. Aquesta promesa s’ha incomplit ja que a les façanes no s’han col·locat les caixes de protecció elèctrica. Per tant, tots els tubs soterrats que s’han passat no serviran de res ja que per eliminar el cablejat es necessari fer aquestes caixes a les façanes. Unes caixes que haguessin costat uns 30.000 euros i que ara aquest preu es multiplica degut a que s’hauria de rompre part del nou paviment.” (nota de premsa d’EU/EV)

Per realitzar el soterrament elèctric, el procediment que s’ha de seguir és el següent:
1. Realitzar un projecte de soterrament elèctric que acompleixi tota la normativa vigent. A dia d’avui és recomanable que el projecte sigui realitzat per GESA, ja que necessita la seva supervisió i aprovació, així com també la de la Conselleria d’Indústria.
2. Executar l’obra en les següents fases en el temps:
   a) Obra civil: canalitzacions.
   b) Obra civil: ‘hornacines’ per a la instal·lació d’armaris elèctrics.
   c) Cablejat.
   d) Instal·lació d’armaris elèctrics dins les ‘hornacines’.
   e) Connexió de la nova xarxa de distribució soterrada a les instal·lacions particulars existents.
   f) Recepció de les obres per part de GESA i posada en servei de la nova xarxa soterrada.
   Una vegada realitzat tot això, es pot procedir a retirar el cablejat aeri existent, sempre que aquest cablejat ja no subministri electricitat a cap comptador.

  
   Les caixes a què es fa referència són les que s’especifiquen com a ‘hornacines’ a l’apartat 2b) anterior. En el cas de col·locar aquests elements sense haver fet els passos previs 1 i 2 (aquests passos no es varen realitzar i en cas d’haver-se fet durant l’execució de les obres, segurament haguessin provocat un retard de molts mesos en les obres), no haurien servit per res (així ens ho han confirmat des de GESA), ja que en cap cas correspondrien a un projecte aprovat per part de GESA i la Conselleria d’Indústria. A més, el tipus de caixa (‘hornacina’) que requereix GESA canvia amb el temps i, per tant, podria passar que, en el moment que es volgués instal·lar l’armari elèctric, primer s’hauria de canviar la caixa, perquè no s’adaptaria al tipus d’armari vigent en aquell moment (i això sí que suposaria un sobrecost important).

   En aquest aspecte vull destacar que només es parla del cost de 30.000 € de la col·locació de les ‘hornacines’, però que no es parla del cost del projecte d’electrificació, ni del cost de la col·locació del cablejat soterrat, ni tampoc del cost que suposaria per a cada veí la connexió a cada casa.

Pel que fa a l’incompliment de l’Ajuntament de soterrar el cablejat, que jo recordi, a la reunió amb els veïns, el redactor del projecte va afirmar que el cost de cada casa per soterrar el cablejat seria mínim (seria la connexió des del comptador a una caixa empotrada a les façanes, i per tant variaria en cada cas), sempre referint-se al cost a pagar per cada veí quan es tengués tota la infraestructura externa a les cases per realitzar el soterrament i això, com s’ha explicat, a dia d’avui no es té ni es pot tenir.

    En fi, l’Ajuntament ha fet les infraestructures que, a dia d’avui es poden fer amb seguretat perquè, en un futur, siguin utilitzades per soterrar el cablejat elèctric. El que no podem fer des de l’Ajuntament és demanar als veïns que deixin empotrar caixes a les seves façanes, que això suposi un sobrecost de 30.000 € i que, llavors, quan anem a GESA perquè faci el soterrament, aquesta ens digui que les caixes no  serveixen i que n’han de fer unes altres. I això, lamentablement, és el que ens han confirmat els tècnics de GESA que passaria.

Mateu Garau Flaquer
Regidor de Vies i Obres de l’Ajuntament de Capdepera