Vaig llegir les vostres declaracions al Diario de Mallorca del passat 22 de  maig sobre la prova de català per cobrir la plaça de gerent del Teatre de Na Batlessa en què m’anomenau i feis unes insinuacions del tot incertes i crec que ara tenc dret d’explicar-me.

   M'agradaria aclarir alguns punts, i començarem recordant els fets:
   - 15 de desembre. El Consell m’anomena per fer una prova de català a Artà, havíeu sol·licitat a la institució on treball un tècnic per fer-la.
   - 17 de desembre. Em present a l’Ajuntament on em reben la secretària, l'interventor, la presidenta del tribunal, els dos examinands i no sé si algú més. No record que vós hi fóssiu. Faig les proves. Em demanen si les puc corregir i dic que no, no port el barem de la puntuació.
   - 18 de desembre. Corregesc les proves al Consell de Mallorca, en redact l'informe corresponent i coment per telèfon els resultats a la secretària de l’Ajuntament.
   - 19 de desembre. La secretrària passa pel Consell a recollir les proves corregides i l'informe sobre els resultats.
   - 21 de desembre. M’assabent que s’ha dictat un decret de batlia amb data de 17 de desembre en què se’m recusa per fer les proves al·legant que som patrona del Teatre del Mar i això pot fer que introdueixi elements «no estrictament lingüístics» a l’hora de corregir-les

  Després d’això es comencen a fer estranyes i malintencionades declaracions, sense tenir en compte que:
   1. Com a treballadora del Consell de Mallorca em vaig limitar a “complir les instruccions i les ordres rebudes del personal jeràrquicament superior”. (art. 124, Llei 3/2007). Vaig venir jo com hagués pogut ser qualsevol de les meves companyes i vaig venir amb un nomenament del Consell, no vaig venir com a Carme Planells.
   2. Vaig actuar segons els principis que marca la llei esmentada per al personal al servei de l’Administració (art. 2.3): “imparcialitat, professionalitat, diligència, bona fe i responsabilitat”.
   3. Sabíeu qui era perquè us ho havien dit: una técnica del Consell. I sabíeu el meu nom, però aleshores es veu que no tenia importància.
   4. En tenir els resultat de la prova descobríreu que sí podría tenir importància, que fos na Carme Planells us podría resultar favorable. A instàncies de la presidenta del tribunal (a qui havia comentat que em devia conèixer del Teatre del Mar just abans de fer la prova) em cercàreu i em trobàreu a la página web del Teatre del Mar.
   5. Efectivament, som patrona del Teatre del Mar, com ho és  Horacio Sapere, Maruja Alfaro, l’Obra Cultural, la UIB, o Maria del Mar Bonet, i crec que això no els impedeix fer la seva feina.
   6. Les proves del Consell mai no s’avaluen immediatament i molt manco davant els examinands (per evitar posibles pressions “no estrictament lingüístiques”). No hi ha cap sistema d’avaluació que ho faci, ni les proves de català del Govern, ni de l’Escola Oficial d’Idiomes, ni tan sols es fa a l’escola.
   7. Els barems d’aquestes proves són matemàtics i concrets: tantes faltes, tants de punts. No hi ha lloc per a la improvisació.
   8. Corregir-les al Consell és, precisament, la manera més correcta de fer-ho, perquè comptes amb l’ajut dels companys en cas de dubtes.
   9. Que els resultats de la meva feina no siguin els que s’esperaven, no és problema meu.
   10. Quan una administració fa una selecció de personal, el procediment és obert, o ho hauria de ser.
    11. Hi ha altres sistemes, permesos per la Llei de funció pública per assegurar que es té la persona que es vol, però ja no són els adequats per cobrir places de funcionaris de carrera.

Per acabar, voldria destacar uns punts de la sentència:
    «1. (...) no cabría recusación posible a la finalización del mismo (...)  la naturaleza propia de la recusación es dar oportunidad a los intervinientes en las pruebas de selección en este caso y no a la propia Administración.
   »2.  (...) en el expediente administrativo, no consta escrito o informe alguno del Ayuntamiento d’Artà especificando el resultado de dicha prueba de catalán (...).
   »3. (...)  se constata que la intención del Ayuntamiento d’Artà no era seguir con el procedimiento del artículo 29, en el sentido que ni da plazo de alegaciones a la recusada (...) acuerda anular la prueba donde participó la recusada, es decir sin esperar pronunciamiento alguno del Consell ni tan siquiera las alegaciones de la recusada.
   »4. Cabe decir que no queda constancia alguna en el expediente administrativo ni prueba alguna aportada por la parte demandada o codemandada, que en la persona de la Sra. Planells confluyera alguno de los motivos de abstención del artículo 28, en cuanto a ser miembro de la fundación del Teatro del Mar no implica que entorno a su persona se detecte ninguna causa de abstención. Por ello es intrascendente a efectos de la presente resolución.»

   I encara que una jutgessa hagi dictat aquesta sentència i que la justícia hagi dictaminat que no teniu raó ni cap fonament per haver-me recusat, insistiu en fer aquest tipus de declaracions.
   Només voldria recordar-vos que la Llei 30/92 s’ha dictat per controlar les actuacions de l’Administració, marcar els passos que ha de seguir i vetllar pels interessos de la ciutadania i no per intentar justificar els desastres que els qui governen puguin fer ni els seus interessos en contra dels ciutadans, siguin representants del Consell de Mallorca o no.

Atentament,

Carme Planells Muntaner