L’OBRA CULTURAL BALEAR CONSIDERA “INSUFICIENT” L’ACORD ENTRE EL GOVERN DE LES ILLES BALEARS I EL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA SOBRE LA RECEPCIÓ DE TV3 A BALEARS
L’ENTITAT CONSIDERA QUE EL PACTE ÉS POC AMBICIÓS I QUE NO GARANTEIX L’ARRIBADA DE MÉS CANALS DE TELEVISIÓ EN CATALÀ EN UN MOMENT EN QUÈ DAVALLARÀ L’OFERTA TELEVISIVA EN LA NOSTRA LLENGUA
L’ENTITAT HA PRESENTAT UN INFORME SOBRE EL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ DE LA TDT A LES ILLES BALEARS
L’ENTITAT CONSIDERA QUE EL PACTE ÉS POC AMBICIÓS I QUE NO GARANTEIX L’ARRIBADA DE MÉS CANALS DE TELEVISIÓ EN CATALÀ EN UN MOMENT EN QUÈ DAVALLARÀ L’OFERTA TELEVISIVA EN LA NOSTRA LLENGUA
L’ENTITAT HA PRESENTAT UN INFORME SOBRE EL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ DE LA TDT A LES ILLES BALEARS
L’Obra Cultural Balear ha fet avui, a Can Alcover, una roda de premsa per valorar l’acord de reciprocitat signat entre el Govern de les Illes Balears i el de la Generalitat de Catalunya que garanteix la recepció de TV3 a Balears i d’IB3 a Catalunya. Hi han pres part el president de l’entitat, Jaume Mateu, i el seu coordinador, Tomeu Martí. En el decurs de l’acte han presentat un informe encarregat per l’OCB sobre el procés d’implantació de la TDT a les Illes Balears i sobre com afectarà la situació de la llengua catalana en l’àmbit televisiu.
Jaume Mateu ha explicat els motius pels quals l’entitat ha encarregat un informe sobre la implantació de la TDT a les Balears. Segons Mateu, el text, realitzat per Xarxa Sociològica de Mallorca, estudia com afectarà les nostres illes l’arribada de nous canals, que tindrà efectes en el mercat cultural i especialment en l’ús de la llengua catalana. L’estudi fa un balanç del marc legislatiu i dels grups empresarials que han aconseguit les concessions de les 32 emissores de televisió, de les quals 20 seran d’àmbit estatal i 12 d’àmbit local, insular i autonòmic.
Tomeu Martí ha valorat quina serà la situació de la llengua catalana amb l’arribada de la TDT. Tot i que augmentarà el nombre d’hores de programació total en català, l’augment exponencial del nombre de canals en castellà farà que l’ús de la nostra llengua quedi molt minoritzat. Els càlculs més optimistes manejats per l’entitat apunten que, en el millor dels casos, només un terç de l’oferta televisiva serà en català. Això, segons Martí, suposant que el nou múltiplex que arribarà a les Balears sigui ocupat només per canals que emetin íntegrament en la llengua pròpia. És per això que el coordinador de l’entitat s’ha dirigit als responsables polítics per demanar-los una política clara i decidida a favor de l’augment de les hores emeses en català. Després de reconèixer la bona tasca feta per les televisions autonòmiques i locals (ha posat com a exemple, en aquest sentit, Canal 4, IB3 i Televisió de Mallorca), Martí ha donat un senyal d’alarma en referència a la llengua. Segons l’estudi encarregat per l’entitat, els vuit canals privats d’àmbit local, insular i autonòmic tenen l’obligació de fer només la meitat de la seva programació en català, tal com diu el decret de concessió publicat en temps de Jaume Matas. El text en qüestió parteix d’una interpretació molt forçada de la Llei de Normalització Lingüística, text legal que considera el català la llengua usual dels mitjans de comunicació de titularitat autonòmica, la qual cosa hauria d’implicar que prop d’un 100% de la programació d’aquests nous canals fos en la nostra llengua.
Acte seguit, Martí ha fet una valoració del recent acord entre les Illes Balears i Catalunya que garanteix la recepció de TV3 a través de TDT. L’entitat considera que el text queda curt per insuficient i que és una mica decebedor, tenint en compte les expectatives dipositades. L’OCB tenia l’esperança que s’actuaria amb menys complexes, i que el Govern partiria de l’existència dels canals de televisió ja consolidats (TV3, Canal 33, TVV i Punt 2). Segons Martí, l’anterior Govern va actuar sense complexos quan va donar concessions a grups empresariats sense cap implantació històrica a les Balears. Per contra, l’acord signat només assegura la presència ara de TV3 ara, i d’un segon canal –que no anomena- més endavant, partint d’un concepte de reciprocitat que no garanteix la presència de més canals televisius en català. Martí ha considerat de sentit comú que a un mercat de més d’onze milions d’habitants arribin al conjunt del territori tots els canals de televisió que comparteixen la mateixa llengua i creu que l’acord signat no va en aquesta direcció. El coordinador sí que ha valorat positivament altres punts de l’acord, com la voluntat de crear un canal de televisió conjunt a través d’internet.
Jaume Mateu ha insistit en les mateixes idees. Per al president, els ciutadans d’aquest àmbit lingüístic tenen dret a veure tots els canals possibles en català, sense que cap interès de caràcter empresarial o polític hi pugui posar traves. Mateu ha anunciat que avui mateix hi haurà una reunió de la Federació Llull (que agrupa OCB, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià) per fer un posicionament comú a favor de la recepció de tots els canals en català a tots els territoris dels Països Catalans. Mateu ha demanat a les autoritats que no desaprofitin l’oportunitat que representa per a la nostra llengua l’arribada de la TDT i que tenguin en compte l’esperit de les directives comunitàries, que durant els darrers anys promouen la recepció de tots els senyals televisius, especialment entre comunitats que comparteixen la mateixa llengua.
Tomeu Martí ha afegit que considera l’acord només una primera passa i ha fet una sèrie de demandes en nom de l’entitat. En primer lloc, que s’acabi de tancar la negociació amb Madrid per a la posada en marxa immediata del nou múltiplex que ha de garantir l’arribada de quatre canals de televisió en català. I en segon lloc, que els Consells de Mallorca, Eivissa i Menorca, a banda de posar en marxa un canal de televisió propi els que no en tenen, cedeixin el seu segon canal emissores procedents d’altres territoris de llengua catalana, amb la qual cosa augmentarà el nombre d’hores de programació en la nostra llengua. Per accedir a una valoració de la presència de la llengua catalana en la TDT a les Illes Balears, a l’informe en el seu conjunt o a un resum en forma de power point, anau a la plana web www.ocb.cat
Jaume Mateu ha explicat els motius pels quals l’entitat ha encarregat un informe sobre la implantació de la TDT a les Balears. Segons Mateu, el text, realitzat per Xarxa Sociològica de Mallorca, estudia com afectarà les nostres illes l’arribada de nous canals, que tindrà efectes en el mercat cultural i especialment en l’ús de la llengua catalana. L’estudi fa un balanç del marc legislatiu i dels grups empresarials que han aconseguit les concessions de les 32 emissores de televisió, de les quals 20 seran d’àmbit estatal i 12 d’àmbit local, insular i autonòmic.
Tomeu Martí ha valorat quina serà la situació de la llengua catalana amb l’arribada de la TDT. Tot i que augmentarà el nombre d’hores de programació total en català, l’augment exponencial del nombre de canals en castellà farà que l’ús de la nostra llengua quedi molt minoritzat. Els càlculs més optimistes manejats per l’entitat apunten que, en el millor dels casos, només un terç de l’oferta televisiva serà en català. Això, segons Martí, suposant que el nou múltiplex que arribarà a les Balears sigui ocupat només per canals que emetin íntegrament en la llengua pròpia. És per això que el coordinador de l’entitat s’ha dirigit als responsables polítics per demanar-los una política clara i decidida a favor de l’augment de les hores emeses en català. Després de reconèixer la bona tasca feta per les televisions autonòmiques i locals (ha posat com a exemple, en aquest sentit, Canal 4, IB3 i Televisió de Mallorca), Martí ha donat un senyal d’alarma en referència a la llengua. Segons l’estudi encarregat per l’entitat, els vuit canals privats d’àmbit local, insular i autonòmic tenen l’obligació de fer només la meitat de la seva programació en català, tal com diu el decret de concessió publicat en temps de Jaume Matas. El text en qüestió parteix d’una interpretació molt forçada de la Llei de Normalització Lingüística, text legal que considera el català la llengua usual dels mitjans de comunicació de titularitat autonòmica, la qual cosa hauria d’implicar que prop d’un 100% de la programació d’aquests nous canals fos en la nostra llengua.
Acte seguit, Martí ha fet una valoració del recent acord entre les Illes Balears i Catalunya que garanteix la recepció de TV3 a través de TDT. L’entitat considera que el text queda curt per insuficient i que és una mica decebedor, tenint en compte les expectatives dipositades. L’OCB tenia l’esperança que s’actuaria amb menys complexes, i que el Govern partiria de l’existència dels canals de televisió ja consolidats (TV3, Canal 33, TVV i Punt 2). Segons Martí, l’anterior Govern va actuar sense complexos quan va donar concessions a grups empresariats sense cap implantació històrica a les Balears. Per contra, l’acord signat només assegura la presència ara de TV3 ara, i d’un segon canal –que no anomena- més endavant, partint d’un concepte de reciprocitat que no garanteix la presència de més canals televisius en català. Martí ha considerat de sentit comú que a un mercat de més d’onze milions d’habitants arribin al conjunt del territori tots els canals de televisió que comparteixen la mateixa llengua i creu que l’acord signat no va en aquesta direcció. El coordinador sí que ha valorat positivament altres punts de l’acord, com la voluntat de crear un canal de televisió conjunt a través d’internet.
Jaume Mateu ha insistit en les mateixes idees. Per al president, els ciutadans d’aquest àmbit lingüístic tenen dret a veure tots els canals possibles en català, sense que cap interès de caràcter empresarial o polític hi pugui posar traves. Mateu ha anunciat que avui mateix hi haurà una reunió de la Federació Llull (que agrupa OCB, Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià) per fer un posicionament comú a favor de la recepció de tots els canals en català a tots els territoris dels Països Catalans. Mateu ha demanat a les autoritats que no desaprofitin l’oportunitat que representa per a la nostra llengua l’arribada de la TDT i que tenguin en compte l’esperit de les directives comunitàries, que durant els darrers anys promouen la recepció de tots els senyals televisius, especialment entre comunitats que comparteixen la mateixa llengua. Tomeu Martí ha afegit que considera l’acord només una primera passa i ha fet una sèrie de demandes en nom de l’entitat. En primer lloc, que s’acabi de tancar la negociació amb Madrid per a la posada en marxa immediata del nou múltiplex que ha de garantir l’arribada de quatre canals de televisió en català. I en segon lloc, que els Consells de Mallorca, Eivissa i Menorca, a banda de posar en marxa un canal de televisió propi els que no en tenen, cedeixin el seu segon canal emissores procedents d’altres territoris de llengua catalana, amb la qual cosa augmentarà el nombre d’hores de programació en la nostra llengua. Per accedir a una valoració de la presència de la llengua catalana en la TDT a les Illes Balears, a l’informe en el seu conjunt o a un resum en forma de power point, anau a la plana web www.ocb.cat
