Molts gabellins i gabellines esperam les Festes Patronals amb la il·lusió de compartir moments i estones amb els veïns i veïnes i dels visitants que ens acompanyen, en un ambient de bauxa i concòrdia. Gaudim del primer toc d’“Amparito” i d’altres actes que pertanyen a la nostra història, sentint-nos orgullosos de l’esperit fester que ens envolta.

Assistint al Pregó de les Festes de Sant Roc, es va fer palès que s’escau un vertader canvi en la programació dels actes a Cala Rajada. Malgrat el correcte parlament de la Pregonera, no havia vist mai un començament de festes tan deslluït. L’assistència dels calarrajaders/es es podria dir testimonial i tan sols uns pocs ens vam atrevir a comentar, el que fa temps pensam molts. És realment necessari perllongar unes festes sense participació ciutadana?. S’han de programar -i pagar- 10 dies d’actes on l’assistència es minúscula?. Les fotografies que hem pogut veure als diferents mitjans són bona mostra. Em pregunto què vam pagar per un Fi de Festes de 8 minuts, si quasi bé no vam ni arribar al Moll i ja havia acabat.

Resulta obvi que, dècades passades, les Festes de Sant Roc venien a ser un reclam per al turisme i els veïns/nes, en un munt d’actes on la Plaça dels Pins era el centre neuràlgic del municipi. I, certament, no hem de descuidar el motor de la nostra economia. Tot i això, crec que resultaria més adient concentrar els actes que sí tenen èxit en dos o tres dies, tal i com se celebren les Festes de la Mare de Déu de l’Esperança. Aquells actes que han esdevingut clàssics, com el Judo, una festa per als Joves i la Gent Gran, els menuts, l’ofici a Sant Roc i el Jazz, es poden dur a terme en manco dies, amb la qual cosa s’evitaria una despesa econòmica innecessària, així com les innumerables hores (nit i dia), que han de fer els membres de la Brigada Municipal, Policia, etc..

Sense ànim de crítica i com a tema a debatre, el nostre turista, aquell que no fa botellot i soroll, pot gaudir plenament dels actes que es programen durant les Festes del Carme, les quals han esdevingut un referent a Llevant i representen plenament als ciutadans/es dels municipi. Uns dies, on tenim temps per a tot, gaudir i tenir cura del nostre litoral, de la cuina mallorquina, del cinema, de les cançons i per què no de la bauxa. Aquestes festes poc a poc van incorporant actes, com el Carmeo (excel·lent la Banda de Música), on vaig poder constatar la presència de molts gabellins que ja no gaudeixen de la Verbena de Sant Bartomeu (“massa renou”) i sempre sense oblidar els actes tradicionals que li donen nom a la festa. I es vox populi que l’àmplia majoria comenta que, en realitat, la despesa municipal de les Festes de Sant Roc, podria destinar-se a les del Carme. On l’Associació de Festes del Carme i els pescadors col·laboren en la festa en honor a la patrona dels mariners. Les Festes del Carme, ens agradi o no, han esdevingut les Festes de Cala Rajada. És que per Sant Roc no hi havia ni públic, ni assistents, sols algun turista que passava per allà i el familiar de torn. Des de fa anys, potenciar les Festes del Carme és el que demana la gent i ningú no s’atreveix a proposar-ho dins els Consistori.

Val a dir que l’oferta festiva no s’acaba amb les festes d’Agost, donat que a l’octubre, la Setmana del Peix Fresc, ofereix una alternativa molt vàlida per visitar-nos. Dubto molt que veïns i visitants se’n ressentissin.

No deixem de banda les Festes de Sant Bartomeu. Es podrien definir con les festes dels DJ’s. Uns actes amb molt poca imaginació i que només abarcarien una franja d’edat molt limitada, la dels adolescents. Tots ens hem fet ressò del comentari de l’actual Regidora de Festes, d’anul·lar i esborrar tot el que tingués a veure amb l’anterior representant de la Regidoria, però les presses mai no són bones.

Durant deu dies, Capdepera ha esdevingut una discoteca a l’aire lliure, exceptuant la vermoutada; el Garbeo Gabellí (que durà fins a les 02.00?), amb pràcticament sis hores de reggaeton, va resultar a estones insuportable; la Capchella del divendres, amb el seu “interessant” photocall, més del mateix…. El concert després del Correfoc, quin cost va tenir Dinamo? I quina afluència?. Mínima. Unes festes avorrides, on hem enyorat fer poble… Unes festes que no conviden gaire a sortir i una verbena fidel còpia de la del Carme. Que se n’ha fet d’aquelles festes participatives, amb propostes divertides i barates que ens convidaven a gaudir de l’estiu?. És necessari que totes acabin a les 05.00 hores de l a matinada i tinguin el mateix contingut?. Capdepera ofereix innumerables opcions a tots els nivells que suposarien un plus de qualitat a les celebracions.

Donar-li la volta a les festes, no significa veure com a falta de dues hores per començar el Correfoc, veiem anar amunt i avall els dimonis que, nirviosos, feien les tasques de muntatge a corre-cuita, sense poder dinar o descansar, donat que l’escenari s’havia muntat gairebé un parell d’hores abans de l’espectacle. O que fort i no et moguis, s’havia de col·locar una escenari de música al costat de la pirotècnia, amb tot el perill que podria suposar. O repartir uns capells que ningú no ha utilitzat. O canviar el model de camiseta dos dies abans del Garbeo, deixant a alguna entitat amb un munt per a vendre, per tal que es vegi que s’ha fet alguna cosa. Donar-li la volta a les festes, no significa copiar les festes d’altres indrets, per manca d’imaginació. Significa escoltar, preguntar, recercar i, tal vegada, tot s’ha de dir, ser oberts per arribar a tothom. Fer unes festes participatives, no significa posar un anunci a les xarxes socials per convocar la Comissió de Festes.

De la mateixa manera que a Capdepera han reviscolat altres celebracions, és molt més fàcil ensorrar-les.

Segurament els qui ens governen ens diran que amb tant poc temps, poca cosa es pot fer….. Deixarem que l’any que ve ens sorprenguin.

P.J.