S’ha d’haver estat durant anys dintre un col·lectiu de gent encarregada de gestionar una entitat que reflexa  els  seus objectius cap a les persones que la integren, per saber quin estat s’hi fa.  No és fàcil, no!  A l’Associació de Cala Rajada ho tenim prou clar.

Ens referim, en aquest cas, a l’Associació de la Tercera Edat “Ca Nostra” de Capdepera, un col·lectiu de gent major què, el dijous dia 13 ( la propera setmana) celebrarà Assemblea General, desprès d’una llarga temporada que ha transcorregut d’ençà celebraren  la darrera.

El motiu primordial, central, de l’Assemblea  del dia 13 no es altre que renovar la Junta Directiva de “Ca Nostra”, per  l’imperatiu legal que assenyalen els Estatuts d’organització.

Ens conten què – a l’hora de redactar aquest article – ja n’hi havien 6 associades (dones) que es preparen per entrar a la Junta; com també, diuen, es donaran de baixa alguns del directius que, fins ara, han participat en la direcció de “Ca Nostra”.

El Club “Ca Nostra”, com es coneix, ha anat desenvolupant, des de la seva  creació, --  i ho ha continuat  fent  a la darrera legislatura --  activitats de bingo, tai-txi, ball de línia i de saló, manualitats, excursions, dinars populars, festes de Sant Antoni i Sant Bartomeu i actuacions públiques del conjunt coral que porta el nom de l’associació.

Què més volem? Allí, a “Ca Nostra” no han deixat de fer cap activitat que no la puguem contemplar a altres entitats d’idèntic signe.

TRAMITACIONS DIFÌCILS.   És cert que la preocupació dels associats de “Ca Nostra”, a mesura que s’apropava la data de l’Assemblea de reconstitució de la seva Junta Directiva, s’anava fent més palesa. El president Pere Llabata fa un any ja havia anunciat que n’estava cansat, afegia que la documentació i paperassa que des del Consell s’exigia arrel de las subvencions que aquell organisme atorga anualment se’l hi feia costa amunt.  I tenia raó en Pere, ningú es pot imaginar lo dificultós que és tramitar assumptes cap al Consell.

 I, així mateix, cap a l’Ajuntament!  No us cregueu…!  .

 I, a més, Llabata acaba de complir 80 anys, com comenta ell mateix.

I què si compta amb 80 anys?  ¡ Com si en tingués 90...! Qui el coneixem, de ben segur sabem de la seva fortalesa amb tot allò amb que Pere s’implica. O, tal volta, -- posem per cas – no és prou coneguda la vitalitat de Pere a l’hora de prendre part en  diverses activitats  músico-vocals al llarg de l’any a favor del poble?  No vendrà d’aquí, idò, el que els seus companys l’haguin animat a continuar tripulant la nau de “Ca Nostra”. Pere està sempre disposat.

O LLABATA, O GESTORA, O LES CLAUS…   Però es que, -- així ens ho confirmen persones que coneixen a Pere Llabata com si l’haguessin parit ( i dispenseu el símil) – no hi pot haver altre persona ( al manco ara mateix ) en tot el poble,  que pugui estar al capdavant de “Ca Nostra”,  que no sigui en Pere.   I, aquests companys del President , els quals l’aprecien molt, però molt!, desprès d’haver parlat amb ell,  ens asseguren que l’Assemblea del dijous, dia 13, al marge de tots i cada un dels qui conformin la nova Junta, servirà per obrir una nova etapa al Club  (pensam que així com ha anat fins ara no necessitarà molta cosa més per millorar).  Una reunió general què, repetim, preveu  tancar el cicle 2019-2023 amb l’exposició pública dels estats comptables del Club, entre d’altres assumptes.  Es tractava d’això, o de fer una gestora, o, el que era pitjor:  entregar les claus de “Ca Nostra” a l’Ajuntament…

 I es imprescindible que les claus les custodiï el president.

LA VENDA DE CA’N TASÀ.   Hem llegit en alguna publicació què, abans de acomiadar-se la Junta que cessa, s’informarà als associats assistents de tot quan s’ha fet en aquesta legislatura. No ho dubtam!  El President i els seus,  compten amb precedents en aquest sentit.  I clar, aquesta vegada, contràriament a com ha estat habitual al llarg de totes les reunions que s’han celebrat al Club, la presència de l’ex-batle Rafel Fernàndez  no s’hi espera; malgrat sí que esperen els associats què, des de la presidència,  s’informi  acuradament del destí dels 125.000€ per la venda de l’edifici de Ca’n Tasà.

És clar què,  si Pere Llabata  ignora el destí dels indicats doblers,  no s’ha de preocupar en absolut, ja què, el més probable, és que la Batlessa Mireia Ferrer que, a més, ostenta la delegació municipal d’Hisenda  li pugui donar una mà al respecte. O, també, clar! Pot convidar al senyor Fernàndez a l’Assemblea,  malgrat no ser soci.  

De res serveix convertir-se amb “salvapàtries”, amb “ redemptors”, perquè, clar, qui pastura així pel món s’arrisca a sortir-ne crucificat…

Que hi hagi sort!

Gràcies per la publicació.

Signat: Associats núms. 408, 424, 534 i 638