"... he de demanar perdó, perquè visc del turisme i som esclau de la rendibilitat d'un negoci del qual som depenent pel sou que en paga"
Després de llegir diverses opinions al respecte, em sent responsable, i per tant, primer de tot, he de demanar perdó, perdó perquè visc del turisme, i ho faig des de que vaig néixer, fora saber-ho. Ara mateix, amb la situació sanitària i econòmica que tenim, hem de cercar culpables i aquí a les Balears, podem dir que si estem com estem és pel turisme, ja que nosaltres hem venut la nostra ànima a aquest maleït recurs, nosaltres actualment i els nostres pares i padrins a poc a poc anys enrere.
Que els ametlers siguin una relíquia d'antany es culpa del turisme, no hi té res a veure el preu de rialles que té l'ametlla i la feinada que du recollir-la, i tampoc que a Califòrnia hi hagi la principal indústria mundial, i tampoc que la gent que l'agafava ha tornat vella i les noves generacions no hi hagin vist cap futur com a negoci principal de la seva família.
Que les tendes de barri haguin anant desapareixent és culpa del turisme. No té res a veure que la gent hi hagi deixat d'anar-hi i que tampoc en molts de casos també les noves generacions no hi han vist una manera de poder-hi viure com ho feien els seus pares (excepte les honroses excepcions de Ca'n Pep i Ca's Conill).
Que els forns que hi havia a Capdepera hagin tancat també és culpa del turisme, no hi té res a veure que els forners que es varen jubilar no varen tenir continuïtat a les seves famílies, i tampoc que sigui una feina més de vocació que d'anar-hi a sou. Supòs que el dia que en Colau d'es Juva es jubili, hi haurà una fila de gent disposada a agafar les rendes del negoci, perquè si no el turisme haurà tancat el darrer forn que queda.
Que els bancs se'n vagin de Capdepera a Cala Rajada és culpa del turisme, no hi té res a veure la crisi econòmica de fa uns anys que va fer que per art de màgia les caixes desapareguessin i es transformessin en bancs, i tampoc que el sector es va haver de plantejar tot el seu sistema de negoci i fer una anàlisi de rendibilitat (¿quina oficina és més rendible?).
Que la majoria no visquem dels conreus de finques i parcel·les també és culpa del turisme. No hi té res a veure que el que es considerava una economia de subsistència a on cada qual produïa per ell i per intercanviar amb altres conraires, anàs derivant amb un negoci de venda a on la rendibilitat era major com més gran era el conreu i per tant els petits conreus ni eren rendibles ni tampoc les noves generacions hi veien un pervenir.
Per tot això, i més coses que supòs em deix, he de demanar perdó, perquè visc del turisme i som esclau de la rendibilitat d'un negoci del qual som depenent pel sou que en paga. Gràcies a Déu, hi ha molta de gent a les Balears que no viu del turisme ni tampoc depenen d'ell ni dels sous que paguen. Al meu redol no en conec cap, però segur que n'hi ha, i molts, sobretot les persones que han anat a estudiar fora carreres com Economia, Dret, Medicina, Magisteri, etc., per no haver de dependre del turisme ni cap negoci que hi tingui relació. Jo només els hi deman una cosa, que quan retornin aquí ens ensenyin, a nosaltres i a les noves generacions, a viure d'una altra manera, a aprofitar els nostres recursos naturals fora abusar-ne, a impulsar la nostra indústria i fer-la la més competitiva i productiva d'Espanya i model a seguir per la resta, i sobretot, a no haver de viure del turisme.
Mentre això no passi, només puc dir: SOS TOTS!!
Tomeu Alzina Casellas, Conill.
