per Nicolás Nadal Ferrer
Parlarem avui d’un personatge que no hi a cap dubte que forma part de la història de la nostra localitat. Fins a la data, només s’ha parlat de la gran labor pedagògica que va dur a terme aquest personatge, que forma part de la nostra història, tant cultural, como cívica, de la localitat de Cala Rajada, que és el senyor Vicenç Nadal Bosch.
Nasqué aquest honorable personatge, el dia 6 de gener de l'any 1912 a la Ciutat de Mallorca, en la barriada de Santa Catalina, per devers el carrer "Mar y Tierra".
Jo vaig començar a anar a la seva escola l'any 1947, que fou quan don Vicente, nom pel qual tots el coneixien, havia arribat de Palma. L’havien destinat a la localitat d’Alaró, però va permutar amb un altre mestre, que estava destinat a Cala Rajada, i així ho feren.
Ell, al principi, vivia a l’edifici contigu a l'escola, que era en el primer pis, i per no disposar d'aigua a casa seva, jo mateix cada dia li portava, amb una gerreta de test, des de la meva cisterna, el líquid element que necessitava.
Ell era fadrí, i de tant en tant venien el seu pare o la seva mare, des de Ciutat de Mallorca, per atendre’l. Me’n record que al cap de poc temps va morir la seva mare, i els alumnes de l'escola fèiem torns per a fer-li companyia, perquè no estigués tot sol. Els alumnes eren:
Francesc Joan Terrassa Femenies (q.e.p.d.)
Jaume Fuster Lareu (q.e.p. d.)
Jaume Vallori (q.e.p.d.)
Joan Fernández Espiritusanto
i jo mateix, Nicolás Nadal Ferrer
Això es produí almenys durant un parell de dies, per a evitar-li la tristesa de la soledat.
Quant vingué el senyor Nadal Bosch a Cala Rajada, ja hi havia un altre mestre d’ensenyança, que era don Toni Massot, i ningú se’n acorda d’ell, ni tan sols se’n parla, com tampoc no es menciona el senyor vicari, don Joan Femenies Nebot, que a part d'esser el primer mossèn, fou també el que impartí l’ensenyança, juntament amb el senyor Massot, als escassos alumnes de lo que era Cala Rajada en aquell temps.
Don Vicente, que era com se’l coneixia, es casà en la senyoreta de Capdepera, Isabel Sunyer, i del fruit del matrimoni nasqueren: Maria Antònia, l'any 1948; Vicenç, l'any 1949, i Catalina, l'any 1956.
El mestre Nadal tenia l’escola sobre el restaurant que hi a a la cantonada del carrer Elionor Srervera i el de Llevamans, que s’anomena "El Cactus". Era una escola que s'’anomenava "Escuela Unitaria de Orientación Marítima y Pesquera".
Amb el pas del temps, el senyor Nadal es va fer càrrec de contable de l’empresa anomenada "Elelctra", que era propietat d'un senyor suís, don Joan Williger, i de l'amo en Pep Terrasa “Cirera”. La "Electra", que estava ubicada en el carrer de Elionor Servera, distribuïa electricitat a tot el municipi de Capdepera. Quan havien apagat l’electricitat, que era sobre las 23,30 hores, el senyor Nadal se n’anava a l'escola per posar al dia els assumptes de les embarcacions del nostre port de Cala Rajada, treballs com podien esser l’abonament de quotes de la Seguretat Social, i altres feines pròpies del control pesquer. Aquest treball el duia a terme a la claror d’una trista espelma, i s’hi estava fins les dues i mitja o les tres de la matinada, i després se n’anava a dormir.
Ell havia d’obrir l’escola a les 9’00 hores. del matí, però com que se n’havia anat a dormir molt tard, es llevava sobre las 10’00 hores, en lloc de fer-ho abans de les 9 hores. ¿Com podia obrir a l’hora indicada, si se n’havia anat a dormir sobre les 3 de la matinada? Eren passades las 10 hores quan s’obria el centre d’ensenyança, i els al·lots anaven aperduats per aquí i per allà, pel carrer. Va sortir el "listillo de turno" i aprofità la innocència dels alumnes aperduats, i els enviava a robar tubs de plom, de les cases de Cala Gat, com a can Mitja Bota, i altres endemeses. Dient això del "listillo de turno", em refereixo a Mateu d'es Bar. ¿Qui no se'n recorda d’en Mateu d'es plom?. Que Déu el tengui a la Glòria.
Aleshores, el fill d’un armador d’una barca de "bou", anomenada "Cala Ratjada", propietat del senyor Miquel Esteva Fernández, es posà malalt, i el mestre Nadal es va fer càrrec dels contes de l’armador. Era el temps que s’havien descobert les pesqueres de gamba al nord de Menorca, Formentor, Maó i Son Gerra. Eren temps en què es guanyaven doblers i el ritme de vida havia millorat molt respecte del d’abans.
Aquí el senyor Nadal va veure el "cel obert", i adquirí una barca de "bou". Amb un parell de socis compraren una barca d’arrossegament anomenada "Rosa Mestre". Per altra part, l'edifici de Ca'n Maura, avui "Villa California", es convertí en una "casa de joc" clandestina, que els estrangers que vivien amb nosaltres freqüentaven, lo qual era d’amagat.
Un dia es presentà a l’escola un senyor austríac, llarg i prim "com un bacallà", el qual parlava set idiomes, i proposà al senyor Nadal si podía dur el control dels doblers de l’esmentat local. Aquesta feina encara va fer que el mestre anàs més sobre carregat de treball i els alo·lots més tard entraven a l’escola. Mentre anaven aperduats pel carrer, no es que fessin endemeses greus, però un dia, esperant l’obertura de l’escola i jugant a "conillons", varen tenir la mala sort que esbucaren una paret d’una perruqueria que hi havia en el carrer del Far (avui Elionor Servera), i que s’anomenava "Ca ses Joanes". Al dia següent, l’amo en Miquel Pascual (que era l’únic guàrdia municipal), era a l’entrada de l’escola, i cada al·lot hagué d’abonar 7’50 pessetes. No dic res d’aquella casa que tenien dos al·lots inculpats, com varen esser als alumnes: Bartolomé Morey Melis ("Tolo") i el seu germà Biel (que Déu els tengui a la Glòria); a casa seva hi hagué "cruixits de camella", ja que en aquell temps els "torts volaven baixos".
Tornam a les activitats del Mestre Nadal. Fou a l'any 1969, quan ell ocupava el càrrec de Secretari de la Confraria de Pescadors de Cala Ratjada, que s’adquiriren uns solars per a la construcció d’uns blocs de cases per als mariners, terrenys que varen estar temps i més temps en el mes trist abandonament, tot per falta de recursos. Jo en aquell temps era el corresponsal d’un diari de Palma, i em vaig atrevir a ocupar-me del mal estat dels solars. No es va tardar vint-i-quatre hores a donar-me una contundent resposta, un tant fora de context, sobre el meu anterior escrit. Segons el comentari general, deien que havia "pixat fora del test". El qui redactà l’escrit en el "Diario de Mallorca", fou el senyor "Meyme". La meva crítica va esser el punt de partida per a demanar un préstec al senyor Bartomeu March. En prova d’això, el grup de vivendes duen el nom del referit Bartomeu March.
Tot pareix indicar que el senyor mestre Vicenç Nadal. no va dur a terme una lluita tant lloable com molts pretenen fer veure i donar a entendre. Va esser un personatge massa influït pels doblers, i el seu lema era: primerament guanyem els diners, i després ja veurem lo que passa amb l’ensenyança. Amb el pas del temps, que el anys no perdonen, el local per a la docència quedà totalment desfasat, i el senyor Nadal, per a jubilar-se, hagué d’anar a impartir la docència al Centre de s’Alzinar, de Capdepera. Aquest gran personatge de la cultura local fou igualment el primer corresponsal del "Diario de Mallorca", i firmava els seus escrits baix el pseudònim de "Argonauta". Ens va deixar el dia 2 del mes d’abril de l’any 1991. Per lo que he pogut saber, va esser un infart que va produir la mort del tan honorable paisà.
Ara bé, una volta esbrinat tot lo que he anotat, ningú se’n recorda del primer mestre que va impartir l’ensenyança abans del mestre Nadal, com va esser don Toni Massot. Aquest primer mestre tingué d’alumnes: Antonio Llull Esteva (Toni Tòfol), Antonio Fernández Ortz (n'Antonio), Bartolomé Garau Moll (Balaguer), Gerónimo Garau Tous (Geroniet), Miguel Esteva Massanet (Miquelet Blancus), i alguns altres que no em vénen a ma memòria i demano disculpes.
De moment jo vull deixar ben clar que no som ningú per a jutjar si el mestre Nadal té un carrer amb el seu nom. Aquesta decisió es va prendre a un ple de l’Ajuntament, i ben decidit està, però cal recordar que també hi a altres persones tan importants com el mestre Nadal, o tal volta més, que igualment són mereixedores d’alguna de les nostres vies de comunicació, i tristament estan oblidades, cosa a la vista totalment incomprensible.
Per no allargar-me massa amb aquest tema, en el proper escrit m’ocuparé dels motius perquè en Marcelino López Sirer (Marcé), Miquel Moll (Talaia), i algun personatge que es dedicà amb "cos i ànima" a l’ensenyança, estan totalment oblidats i què menys que dedicar-los alguna de les nostres vies de circulació. ¿No hi a un carrer amb el nom de Joan March, un element que escasses vegades trepitjà Cala Rajada? ¿I també un altre amb el nom de Joan Moll? ¡Que putes hi floreixen aquestes denominacions a la nostra localitat! Però això ho deixarem per a una propera informació, sempre comptant amb el vist i plau dels editors de la revista Cap Vermell digital, que són els que tenen la pella pel mànec.
Nasqué aquest honorable personatge, el dia 6 de gener de l'any 1912 a la Ciutat de Mallorca, en la barriada de Santa Catalina, per devers el carrer "Mar y Tierra".
Jo vaig començar a anar a la seva escola l'any 1947, que fou quan don Vicente, nom pel qual tots el coneixien, havia arribat de Palma. L’havien destinat a la localitat d’Alaró, però va permutar amb un altre mestre, que estava destinat a Cala Rajada, i així ho feren.
Ell, al principi, vivia a l’edifici contigu a l'escola, que era en el primer pis, i per no disposar d'aigua a casa seva, jo mateix cada dia li portava, amb una gerreta de test, des de la meva cisterna, el líquid element que necessitava.
Ell era fadrí, i de tant en tant venien el seu pare o la seva mare, des de Ciutat de Mallorca, per atendre’l. Me’n record que al cap de poc temps va morir la seva mare, i els alumnes de l'escola fèiem torns per a fer-li companyia, perquè no estigués tot sol. Els alumnes eren:
Francesc Joan Terrassa Femenies (q.e.p.d.)
Jaume Fuster Lareu (q.e.p. d.)
Jaume Vallori (q.e.p.d.)
Joan Fernández Espiritusanto
i jo mateix, Nicolás Nadal Ferrer
Això es produí almenys durant un parell de dies, per a evitar-li la tristesa de la soledat.
Quant vingué el senyor Nadal Bosch a Cala Rajada, ja hi havia un altre mestre d’ensenyança, que era don Toni Massot, i ningú se’n acorda d’ell, ni tan sols se’n parla, com tampoc no es menciona el senyor vicari, don Joan Femenies Nebot, que a part d'esser el primer mossèn, fou també el que impartí l’ensenyança, juntament amb el senyor Massot, als escassos alumnes de lo que era Cala Rajada en aquell temps.
Don Vicente, que era com se’l coneixia, es casà en la senyoreta de Capdepera, Isabel Sunyer, i del fruit del matrimoni nasqueren: Maria Antònia, l'any 1948; Vicenç, l'any 1949, i Catalina, l'any 1956.
El mestre Nadal tenia l’escola sobre el restaurant que hi a a la cantonada del carrer Elionor Srervera i el de Llevamans, que s’anomena "El Cactus". Era una escola que s'’anomenava "Escuela Unitaria de Orientación Marítima y Pesquera".
Amb el pas del temps, el senyor Nadal es va fer càrrec de contable de l’empresa anomenada "Elelctra", que era propietat d'un senyor suís, don Joan Williger, i de l'amo en Pep Terrasa “Cirera”. La "Electra", que estava ubicada en el carrer de Elionor Servera, distribuïa electricitat a tot el municipi de Capdepera. Quan havien apagat l’electricitat, que era sobre las 23,30 hores, el senyor Nadal se n’anava a l'escola per posar al dia els assumptes de les embarcacions del nostre port de Cala Rajada, treballs com podien esser l’abonament de quotes de la Seguretat Social, i altres feines pròpies del control pesquer. Aquest treball el duia a terme a la claror d’una trista espelma, i s’hi estava fins les dues i mitja o les tres de la matinada, i després se n’anava a dormir.
Ell havia d’obrir l’escola a les 9’00 hores. del matí, però com que se n’havia anat a dormir molt tard, es llevava sobre las 10’00 hores, en lloc de fer-ho abans de les 9 hores. ¿Com podia obrir a l’hora indicada, si se n’havia anat a dormir sobre les 3 de la matinada? Eren passades las 10 hores quan s’obria el centre d’ensenyança, i els al·lots anaven aperduats per aquí i per allà, pel carrer. Va sortir el "listillo de turno" i aprofità la innocència dels alumnes aperduats, i els enviava a robar tubs de plom, de les cases de Cala Gat, com a can Mitja Bota, i altres endemeses. Dient això del "listillo de turno", em refereixo a Mateu d'es Bar. ¿Qui no se'n recorda d’en Mateu d'es plom?. Que Déu el tengui a la Glòria.
Aleshores, el fill d’un armador d’una barca de "bou", anomenada "Cala Ratjada", propietat del senyor Miquel Esteva Fernández, es posà malalt, i el mestre Nadal es va fer càrrec dels contes de l’armador. Era el temps que s’havien descobert les pesqueres de gamba al nord de Menorca, Formentor, Maó i Son Gerra. Eren temps en què es guanyaven doblers i el ritme de vida havia millorat molt respecte del d’abans.
Aquí el senyor Nadal va veure el "cel obert", i adquirí una barca de "bou". Amb un parell de socis compraren una barca d’arrossegament anomenada "Rosa Mestre". Per altra part, l'edifici de Ca'n Maura, avui "Villa California", es convertí en una "casa de joc" clandestina, que els estrangers que vivien amb nosaltres freqüentaven, lo qual era d’amagat.
Un dia es presentà a l’escola un senyor austríac, llarg i prim "com un bacallà", el qual parlava set idiomes, i proposà al senyor Nadal si podía dur el control dels doblers de l’esmentat local. Aquesta feina encara va fer que el mestre anàs més sobre carregat de treball i els alo·lots més tard entraven a l’escola. Mentre anaven aperduats pel carrer, no es que fessin endemeses greus, però un dia, esperant l’obertura de l’escola i jugant a "conillons", varen tenir la mala sort que esbucaren una paret d’una perruqueria que hi havia en el carrer del Far (avui Elionor Servera), i que s’anomenava "Ca ses Joanes". Al dia següent, l’amo en Miquel Pascual (que era l’únic guàrdia municipal), era a l’entrada de l’escola, i cada al·lot hagué d’abonar 7’50 pessetes. No dic res d’aquella casa que tenien dos al·lots inculpats, com varen esser als alumnes: Bartolomé Morey Melis ("Tolo") i el seu germà Biel (que Déu els tengui a la Glòria); a casa seva hi hagué "cruixits de camella", ja que en aquell temps els "torts volaven baixos".
Tornam a les activitats del Mestre Nadal. Fou a l'any 1969, quan ell ocupava el càrrec de Secretari de la Confraria de Pescadors de Cala Ratjada, que s’adquiriren uns solars per a la construcció d’uns blocs de cases per als mariners, terrenys que varen estar temps i més temps en el mes trist abandonament, tot per falta de recursos. Jo en aquell temps era el corresponsal d’un diari de Palma, i em vaig atrevir a ocupar-me del mal estat dels solars. No es va tardar vint-i-quatre hores a donar-me una contundent resposta, un tant fora de context, sobre el meu anterior escrit. Segons el comentari general, deien que havia "pixat fora del test". El qui redactà l’escrit en el "Diario de Mallorca", fou el senyor "Meyme". La meva crítica va esser el punt de partida per a demanar un préstec al senyor Bartomeu March. En prova d’això, el grup de vivendes duen el nom del referit Bartomeu March.
Tot pareix indicar que el senyor mestre Vicenç Nadal. no va dur a terme una lluita tant lloable com molts pretenen fer veure i donar a entendre. Va esser un personatge massa influït pels doblers, i el seu lema era: primerament guanyem els diners, i després ja veurem lo que passa amb l’ensenyança. Amb el pas del temps, que el anys no perdonen, el local per a la docència quedà totalment desfasat, i el senyor Nadal, per a jubilar-se, hagué d’anar a impartir la docència al Centre de s’Alzinar, de Capdepera. Aquest gran personatge de la cultura local fou igualment el primer corresponsal del "Diario de Mallorca", i firmava els seus escrits baix el pseudònim de "Argonauta". Ens va deixar el dia 2 del mes d’abril de l’any 1991. Per lo que he pogut saber, va esser un infart que va produir la mort del tan honorable paisà.
Ara bé, una volta esbrinat tot lo que he anotat, ningú se’n recorda del primer mestre que va impartir l’ensenyança abans del mestre Nadal, com va esser don Toni Massot. Aquest primer mestre tingué d’alumnes: Antonio Llull Esteva (Toni Tòfol), Antonio Fernández Ortz (n'Antonio), Bartolomé Garau Moll (Balaguer), Gerónimo Garau Tous (Geroniet), Miguel Esteva Massanet (Miquelet Blancus), i alguns altres que no em vénen a ma memòria i demano disculpes.
De moment jo vull deixar ben clar que no som ningú per a jutjar si el mestre Nadal té un carrer amb el seu nom. Aquesta decisió es va prendre a un ple de l’Ajuntament, i ben decidit està, però cal recordar que també hi a altres persones tan importants com el mestre Nadal, o tal volta més, que igualment són mereixedores d’alguna de les nostres vies de comunicació, i tristament estan oblidades, cosa a la vista totalment incomprensible.
Per no allargar-me massa amb aquest tema, en el proper escrit m’ocuparé dels motius perquè en Marcelino López Sirer (Marcé), Miquel Moll (Talaia), i algun personatge que es dedicà amb "cos i ànima" a l’ensenyança, estan totalment oblidats i què menys que dedicar-los alguna de les nostres vies de circulació. ¿No hi a un carrer amb el nom de Joan March, un element que escasses vegades trepitjà Cala Rajada? ¿I també un altre amb el nom de Joan Moll? ¡Que putes hi floreixen aquestes denominacions a la nostra localitat! Però això ho deixarem per a una propera informació, sempre comptant amb el vist i plau dels editors de la revista Cap Vermell digital, que són els que tenen la pella pel mànec.
Nicolás Nadal Ferrer
D.N.I 41.353.144 H
