A rel de la publicació d’un article (una breu nota) publicada el 30/08/2020 a Cap Vermell referia als restes trets a la tempesta del dia anterior, Antoni ens ha fet una sèrie de comentaris que trobam oportú comentar.

Antoni és un resident al municipi que des de fa temps observa, estudia i gaudeix de pràctiques per ajudar al medi ambient. Ja fa temps va escriure un articles “Espets al moll” del gener de 2014 i convida a fer neteja de les voreres com a lleure o activitat física. Dèia "caceu plàstics o escombraries, que també és una bona forma de moure's i relaxar-se"

A l’article de dia 30/08 vam publicar l'article o entrada amb fotos que considera prou positiu, però amb una petita imprecisió que pot semblar banal, sobre unes restes on dèiem: "el temporal de nord de dia 29 d'agost ha tret al passeig marítim que va de Cala Lliteres a Cala Agulla nombroses restes d'aquesta embarcació. "

Antoni ens comenta que no és així, les restes no sortiren a de la mar a la vorera per temporals ni per les ones. Ens recorda que “ Hi ha molta tasca, de molts dies, per recollir centenars de bocins i trossets... Són tretes el més aviat possible per evitar que rompessin, dispersessin i contaminin”. 

Ens comenta com va recollir, arreplegar i treure les restes, amb ajuda d’alguns vianants

 “ ...els primers dos dies les ones tragueren pocs restes entre els cocons que vaig arrecerar uns dos metres amunt.

En jornades i setmanes vaig treure a la vorera centenars de restes ( i quilograms) de tota mida. El més gros amb sac-boia i politja, i molta casuística, com ara usant velocitat per planejar... I ja fora, llançades a vorera o, ja tretes, les anava agrupant amunt llançant-les   entre el rocam. I de les restes que vaig deixar desordenades agrupades entre rocam, supòs que altre les han pujat i agrupat ordenades a vorera de carrer.

Tot això ajudarà a què es vegin, i es puguin recollir amb menys risc laboral. Fins i tot unes fa poc la vaig decorar amb sa bandereta rompuda que surava post tempesta des 29. A veure si la gent anima o ajuda. Amb els que vaig coincidir, alguns ajudaren i el que vaig veure fer, sempre tot ho deixaren allà. De vegades turistes o locals proactius me demanaren per ajudar. Jo no vaig treure res que semblés de valor, i en tot cas tot el des naufragi ho vaig deixar allà a la vista. Excepte una bengala de senyals disparable duta a les autoritats, com altres vegades al Coconar 2019 i 2020.

Fins dos dies abans de 29 vaig fer darrera repassada a fons i treure amb ajuda dos darrers bocins grossos. Aigua avall no quedava res bo de treure, principalment quedaven dos bocins grossos de fibra, a més de la peça amb motor i direcció. De la notícia del camió que s'emportava restes no sé gaire, només el llegit per la premsa".

Pel que fa a la noticia del temporal del 29, en Toni ens indica que hagués estat millor dir  alguna cosa com "la majoria de restes les ha tret de la mar i agrupat gent variada en agost, practicant lleure i activitat física d'ajuda mediambiental"   

Evidentment en Toni, ens ha aclarit que les restes de la mar no sempre surten per un temporal, moltes vegades hi ha algú que les treu amb dedicació i constància. Recollir restes d’embarcacions o restes de plàstic de la mar és una tasca que ben mereix el nostre reconeixement.

Gràcies, Toni!