Allà, a casa de la meva mare Àngela, al menjador estàvem nosaltres asseguts amb l’inestimable companyonia del nostre Marce.

Tinguérem una visita d'un pro-home del poble, polític, que estava clar que no venia a visitar-nos a nosaltres. Estava clar que veníia a parlar amb Marce. En aquells moments Marce ocupava el càrrec de segon batle del poble i, com què el batle era de viatge,  llavors li tocava a ell servir de màxima autoritat al poble natal, Capdepera.

Bé, el pro-home i Marce s’assegueren a un costat del menjador, però Marce va voler que jo estigués present a la conversa i allí vaig esser-hí… el pro-home diguè a Marce que ell tenía un solar a una zona de costa del Municipi, però sense permís per a edificar, volia que Marce tramitàs la llicència de construcció en aquell terreny. Marce el va mirar fixament,i jo vaig restar molt sorprès! Marce digué: ”Jo he vingut a servir al poble no ha servir-me d’ell”.

I aquí s’acabà la conversa, perquè el personatge va marxar. En aquests dies de confinament em venen a la memòria coses molt curioses que passaren en aquells temps, i ja oblidats en la memòria.

"Es pecat se pot contar...però m'ensenyaran que el nom del pecador no s'ha de contar"

Donat a Ciutat de Mallorca, un dia d’Abril de l'any del coronavirus.

Jusàn