Lluny de tot ànim de polèmica, crec que es fa necessària la meva resposta a l'estimable epístola del sacerdot Jaume Mercant,adreçada a un servidor mitjançant aquesta web. I ho vaig a fer "exento de acritud" per l'apreci que tots sentim per mossèn Jaume.
  Malgrat l'interpretació que hagi pogut fer del meu escrit, senyor Mercant, li puc assegurar que vaig restar encantat de la vostra Missa del prop passat diumenge. I així ho vaig comentar, a la sortida, amb alguns coneguts. Gràcies a aquesta celebració, per uns moments (ja que no era cosa de distreurer-me) els meus pensaments retrocediren, en part, a l'infància viscuda com a membre de l’Escolania de la Verge de l'Esperança de Capdepera, ja fa prop de mig segle. Poder tornar a cantar el Sanctus, els Kíries, l'Agnus Dei, el Pater Noster o la Salve Regina, va ser per mi gratificant. Pot creure-me.
  Jo no tenia ni mica de pressa. Es cert que hagués pogut passar per la sagristia, però ja he dit que no estava en desacord en la seva Missa. Per tant, el meu comentari, en absolut, pretenia ser pejoratiu, ni molt manco. Introduir la llengua llatina,especialment en les celebracions internacionals, per exhortació del papa Benet XVI, -- com m’expliqueu en la vostra carta -- està molt bé. Tal volta sobri la paraula"especialment" ja que tots el catòlics mallorquins, alemanys,etc. etc. formam part de la mateixa Església.
  Amb ocasió de la vostra Missa Nova, a Cala Rajada, a la sortida del temple, amb alguns amics capellans més majors, comentàvem com els joves que surten del Seminari semblaven que volien, en certa manera, recuperar la tradició de l’Església.
   Aquests sacerdots veterans parlaven de les misses on, darrerament, s’introduïa el llatí---la vostra Missa Nova,mossèn,no fou una "celebració internacional", ¿veritat? --- i, també,de l'ús de la vestimenta de "clergyman" que portaven alguns dels joves capellans que assistiren a la vostra Missa, en acusat "contrast" amb la d'aquells capellans majors, els quals (una vegada finalitzada la Missa)i ja vestits en roba de carrer i alguns d'ells portant "senalla de llata a l'espatlla" no pareixien (a les persones que no els coneixen) ministres del Senyor.
   Aquests capellans, amb gran respecte, donaven positiu èmfasi, precisament, al que les noves promocions de capellans donaven l'impressió de voler recuperar part de l'esperit del passat. I en cap moment ho criticaven, ni molt manco, ja que consideraven que podia ser ¿qui ho sap? inclús beneficiós. D’aqui el meu comentari de l'anterior carta.
  Vos desig, mossèn Jaume, que a Sóller - on anau destinat - els feligresos sàpiguen assumir aquest sentit tan ermós que el successor de Pere us ha recomanat.

  Una forta abraçada.

 Bartomeu Melis