Resposta de mossèn Jaume Mercant:
"No es tracta de tornar al passat,
sinó de tornar a la Tradició de l’Església"
Benvolgut Don Bartomeu Melis:
Em dirigesc a vós per mitjà d’aquesta pàgina web en resposta a la carta que va escriure dia 1 de setembre. Com que ja he acabat les vacances estiuenques a Cala Rajada i, amb tota seguretat, tardarem un temps en veure’ns, he triat el Cap Vermell per intentar donar resposta a qualcuna de les seves inquietuds.
Comprenc que hi hagi gent que tengui pressa. Crec que vós en tenia, perquè no va tenir temps de fer-me els comentaris, que ha escrit en aquesta pàgina web, després de la missa. Si hagués passat a la sagristia haguéssim pogut fer un poc de diàleg. Però hagués estat impossible, ja haguessin estat 65 minuts.
La Santa Missa és el tresor més gran que ha d’administrar l’Església Catòlica. Tots els cristians hauríem de ser conscients d’això. Un partit de futbol, una pel·lícula, una telenovel·la, les noticies, etc. duren bastant més que qualsevol missa. Hauríem de passar més gust de celebrar la nostra fe en l’eucaristia dominical. Li repetesc les sàvies paraules de Sant Josemaría: “Me dices que la Misa es larga, será porque tu amor es corto”.
La Santa Missa s’ha de cuidar en tots els aspectes. Per exemple, ha d’haver un clima de recolliment. A més a més, és molt convenient que els diumenges es canti i que es creï un clima d’oració, d’elevació. El “Misteri” s’ha de fer present als sentits. En quant a l’ús de la llengua llatina a les celebracions, l’actual papa Benet XVI ha exhortat vehementment als bisbes i preveres de tota la cristiandat a tornar a introduir-la pedagògicament, especialment en les celebracions internacionals, com la que vós va assistir. El llatí expressa clarament la universalitat de l’Església. És que vós no es va alegrar quan va sentir que els nostres germans alemanys cantaven amb nosaltres el “Sanctus”, l’“Agnus Dei” o la “Salve Regina”? De totes maneres, vull matisar que quan vós es refereix a que “una part considerable” de la Missa es va celebrar en llatí, en realitat es refereix a simplement unes quantes cançons en llatí, les que he citades abans a més el “Pater noster”. Els “Kyries” no els vull incloure perquè com bé sap vós són en llengua greca.
No es tracta de tornar al passat, sinó de tornar a la Tradició de l’Església. Conec a molts de joves cristians, molt tradicionals, que formen part de l’Església militant. La laxitud, l’eclecticisme i la confusió no podem mai atreure a ningú, només a aquells que volen contribuir a destruir l’Església Santa de Déu.
Aquestes lletres no voldria que les interpretés malament, ni vós ni ningú. Com deia sovint Felipe González: “esto se lo he dicho sin acritud”.
Atentament, Mn. Jaume Mercant Simó, un servidor.
