La celebració eucarística la presidia el jove capellà Jaume Mercant –el seu nom em fa pensar sempre en un altre Jaume Mercant, famós pintor ja desaparagut, fill de Capdepera, del qual penso que aquest poble s'ha oblidat injustament–, missa que va durar, exactament, 55 minuts i que va tenir una part considerable d'aquesta durada en llatí, seguida per nombrosos turistes i els pocs que, de més joves, vàrem conèixer les misses en llatí, d'esquena a la gent, com escolanets o estudiants d'aquesta assignatura.

  El celebrant va significar, en la seva al·locució de l'homilia, que "no hi ha mises llarges, sinó manca de disposició dels feligresos, especialment dels que miren el rellotge si la durada passa dels 30 minuts". El sermó va ser fort de contingut. En Jaume pot arribar a ser un bon pastor d'ànimes, ara a Sóller destinat, però caldria recomanar-li –tot i la seva bona voluntat– que si les esglésies romanen quasi desertes (cosa de la qual en Jaume es queixava) tal volta no s'aconseguirà que s'omplin retornant al passat. I, per ventura, sí. Qui ho sap?

 En el transcurs de l'acte, ens assabentàrem que una família molt coneguda d'estiuejants ha fet donació d'una important quantitat de doblers –amb compromís d'augmentar-la en el futur– per contribuir a la rehabilitació de la talla de la Mare de Déu del Carme. Idò, ja mancarà menys  per als 16.000 euros...

  Per cert, els diferents aparells i objectes que s'inclouen en el sorteig per a estimular les donacions amb aquesta finalitat, ben segur que deuen provenir de regals fets per empreses o particulars, ja que si la parròquia ha de comprar-los, abans del sorteig, pareix com si aquest no tengués sentit. Els sobres marrons sí, el sobres en tenen molt de sentit...