Estimats feligresos i paisans:

Fa temps que vaig tenir una conversa amb el Sr. Bisbe en la qual em va exposar la necessitat de proveir de rector la ciutat de Manacor, en vistes a la jubilació de l'estimat per nosaltres, Mons. Andreu Genovart.

Jo li vaig exposar que no em podia permetre el luxe que, amb el meu consentiment, Capdepera i Cala Rajada quedassin en una situació d’atenció pastoral minvada. Per tant, amb cortesia, però amb determinació, vaig posar per condició conèixer com s’organitzaria l’atenció pastoral al poble, i d’aquesta manera poder avaluar si anava o no a servir un altre lloc. Fins i tot, vaig anunciar al meu Vicari Episcopal que no faria cap celebració de comiat (de fet, sempre em teindreu en els moments importants) i que no estaria disponible per anar enlloc fins l’endemà de la presa de possessió del nou rector. 

Pareix que en aquest moment el bisbat ofereix garanties que sereu servits per una persona més jove i, al mateix temps, ja bregada en les tasques pastorals. 

Pel que fa a la meva etapa a Capdepera i Cala Rajada, vull demanar-vos perdó. Als que hagi agraviat o servit malament i a tots en general. He de confessar que no estic del tot satisfet amb el meu servei d’aquests més de quatre anys. Els primers tres anys vaig haver de compatibilitzar el fet de servir dues parròquies i un lloc de responsabilitat a Palma, i això no em permeté atendre-us tan bé com jo hagués desitjat. 

Finalment, a l’estiu del 2016 no es va renovar el meu mandat d’ecònom, enmig d’una crisi diocesana molt forta de la qual vàreu conèixer els aspectes més vistosos per la premsa, i que jo personalment vaig viure des de l’interior de la cúria. No som propens a exterioritzar els meus sentiments, però vaig sortir dolgut i escaldat. I el curs 2016-17 el vaig començar així, sense la disposició més adequada per dedicar-me amb força a la pastoral.

A la primavera i estiu de 2017 sí que em vaig posar amb ganes a avançar feina endarrerida. Fins llavors, només havia pogut anar responent als assumptes imprescindibles de cada moment.

Ja sé que molta gent està pitjor que jo, però a cada una de les cinc novenes de l’Esperança que he compartit senceres amb vosaltres, he pujat al Castell com un pobre que es posa als peus de la Mare de Déu perquè el conhorti d’alguna cosa concreta, un any una i un any una altra.

I, justament, quan havia nascut dins mi la il·lusió i motivació per entregar-me a vosaltres en la feina que tant de gust solc passar de fer, començaren llavors les converses per anar a servir a un altre lloc. Els darrers mesos he tornat caure en una certa desmotivació provocada per la manca de perspectiva de futur.

Perdonau que vos hagi servit amb una disposició tan millorable.

Així i tot, els que no m’heu fallat mai, heu estat vosaltres. Sempre hi ha hagut persones i entitats que m’han passat davant cobrint el que jo no cobria. Però, per parlar d’aquest capítol, tendrem més temps en el futur.

Toni Amorós