Bona tarda.
Trobam curiós que no s'hagi citat el nom de DONES D'AIGUA de Canyamel per part del Ajuntament de Capdepera a l'hora de fer saber que s'han canviat el nom a dos carrers a Capdepera donant-lis el de Dones de la mar i Dones de la Llata.
Idò, sí, a Canyamel, ja fa més d'un quart de segle que existeïx el nom de Dones d'aigua, per si a algú se'l hi havia oblidat. Som pioners en això de reivindicar a la dona, ja poden veure vostès: 25 anys o més. Clar què, les "dones d'aigua" són éssers de la mitologia. Es diu que se les pot observar amb facilitat durant la Nit de Sant Joan (aquest proper dissabte, si ho volen dur a la pràctica), però normalment només se les pot observar d'amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena.
El carrer de les dones d'aigua de Canyamel transcorre vorejant el torrent, ja que en aquest estany,(o als gorgs i altres llocs d'aigua) és des d'on es desprèn la llegenda que, entre d'altres aspectes, ret homenatge a la dona fèrtil regenerant la natura -- o és que la dona-mare no mereix, ara mateix, un nom al seu honor, com les de la mar o de la llata? -- o enamorant a cavallers, com Jacint Verdaguer conta al seu poema "Canigó".
Idò, sí, a Canyamel, ja fa més d'un quart de segle que existeïx el nom de Dones d'aigua, per si a algú se'l hi havia oblidat. Som pioners en això de reivindicar a la dona, ja poden veure vostès: 25 anys o més. Clar què, les "dones d'aigua" són éssers de la mitologia. Es diu que se les pot observar amb facilitat durant la Nit de Sant Joan (aquest proper dissabte, si ho volen dur a la pràctica), però normalment només se les pot observar d'amagat, com espiant un misteri, en nits de lluna plena.
El carrer de les dones d'aigua de Canyamel transcorre vorejant el torrent, ja que en aquest estany,(o als gorgs i altres llocs d'aigua) és des d'on es desprèn la llegenda que, entre d'altres aspectes, ret homenatge a la dona fèrtil regenerant la natura -- o és que la dona-mare no mereix, ara mateix, un nom al seu honor, com les de la mar o de la llata? -- o enamorant a cavallers, com Jacint Verdaguer conta al seu poema "Canigó".
Salutacions, gràcies.