"Qualcú n’ha fet un gra massa. Si la directiva està tranquil·la i en calma... que no es preocupin els socis..."

Tinc el costum d’anar a jugar a  Bingo al Club “Ca Nostra” de Capdepera,  al manco un cop a la setmana dels  tres capvespres que allí en celebren. Un altre dia vaig a Cala Rajada pel mateix motiu. No sé si és perquè els dies que jo hi vaig tot va com una bassa d’oli, la qüestió és que mai m’he topat amb cap mena d’aldarulls com els que han anat fent crida alguns usuaris de la Tercera Edat de Capdepera.

Cada cop que hi he anat a Capdepera, sempre que he demanat a Fina, la cambrera, que em servís un tallat o un suc, ella – sempre servicial i sol·lícita --  quan el té preparat m’avisa per què vagi al taulell a retirar-lo i me’l porti al pis de dalt que és on juguem a Bingo. Per tant, no sé a que es deu tanta protesta pel mal servei del bar del Club. És veritat que la Carmen, de “Sol Naixent” de Cala Rajada puja amb una palangana plena de begudes  i no s’ha d’anar a cercar-les a baix. Tot això té guanyat l’associat de Cala Rajada. És un luxe!.

Però el que vull dir es que, sembla, que no n’està obligada la cambrera de transitar una i una altra vegada pujant i baixant  botelles, tassons i altres menjues a la gent del Bingo. I no déu estar-ne obligada, la Fina, per què això no deu constar dintre la lletra grossa o menuda del contracte que li entregaren quan varen fer-se càrrec del bar. I pel que respecte, a les dues o tres taules que a la planta baixa s’ocupen a diari, tampoc se’ls ha de servir –que s’apropin els clients a agafar-les a les consumicions, tanmateix tenen poques feines, -si no està escrit en el contingut d’aquest contracte d’explotació o de concessió, ni se sap!!

Qualcú n’ha fet un gra massa. Si la directiva està tranquil·la i en calma – que és el que sembla -- que no es preocupin els socis, les sòcies, ni el que feia matalassos, que  en tenen  per molt, molt, molt i… molt  de temps els actuals explotadors del bar de “Ca Nostra”.

Per tant, espereu d’asseguts, companys!

Una usuària que sempre guanya “sa retxa”