Farà cosa de sis anys em varen proposar formar part de Més per Capdepera. La feineria i honestedat dels seus integrants va fer que agafàs amb molta il·lusió el formar part d'aquesta familia. Perquè al final, si t'atures a pensar, tots estam directament involucrats en la vida de Capdepera i Cala Rajada, i tal vegada des d'un partit la feina es faria més efectiva. 

Per tot això, i per creure i sentir fermament tots els ideals que representa i que defensa Més, no vaig dubtar ni un segon d'acceptar el tercer lloc de la nostra llista en les passades eleccions; plena d'entusiasme (igual que els meus companys), orgullosa del nostre cap de llista, Pere Fuster, agraïda perquè es confiàs en una persona jove en aquests àmbits; i sobre tot indignada i cansada de sempre la mateixa política enfocada cap a la mateixa gent. Aquell any era el nostre any: indignar-se no basta, demana MÉS. 

Record tots els dies, en què la il.lusió, la concentració i les ganes de fer feina per al nostre municipi, eren el nostre berenar diari.

El resultat de tot això en les eleccions municipals no ens va decebre, ja que molta gent havia confiat en nosaltres. 

Aquí començava una nova etapa, ens tocava ocupar el lloc de l'oposició, però l'objectiu de fer feina per al poble no havia canviat.

Durant aquests dos anys s'ha donat un cúmul de sensacions dins la Sala, m'he sentit desconcertada, perduda, decebuda, sorpresa i, en els meus darrers moments, segura, amb força, centrada i amb valor per a treballar sobre les coses que el nostre partit considera millors pera Capdepera.

Però ara he decidit quedar-me a Nuremberg una temporada, i a banda dels meus amics i família, deix aquí la meva família de Més. Deix aquí la meva plaça de regidora, que tanta feina ens va costar (encara que la deix tranquil·la, perquè la meva substituta és una de les persones més intel·ligents que conec, una de les millors polítiques que hi ha a Capdepera, una dona amb empenta, que lluitarà i treballarà fins al final: na Maria Orts).

Em toca acomiadar-me de l'Ajuntament, però no de Capdepera, el meu gen és gabellí, la meva sang és salada i el meu cor totalment mallorquí. I aquesta pausa d'un any, d'estar per Alemanya, no és suficient per a esborrar-me les arrels.

Això és un "fins aviat", perquè seré de Més sempre, defensaré el meu territori, la meva llengua, la meva gent i els nostres diners, perquè sóc d'aquí i això és el que estim, perquè vull que els meus fills i néts convisquin amb els valors i les tradicions mallorquines, com he fet jo.

No vull acabar sense agraïr el recolzament de tots es meus companys del partit, especialment a na Berta, en Paco i en Pere. Una volta més vull esmentar la meva admiració cap a tots els integrants de Més, gent honesta, intel·ligent i amant de la nostra terra i el nostre mar.

Als companys de la sala, he de dir-los que ha estat un plaer compartir aquesta etapa amb ells. I com a acomiadament, només fer una reflexió: m'agradaria que sovint no se'ns oblidàs que estam a la Sala en representació del poble, allà dintre som les seves veus, i hauria de ser la prioritat a l'hora de prendre les decisions.

 

Molts d'encerts, perquè Capdepera està en les vostres mans.

 

Fins aviat,
Laura Flaquer.