Una reflexió sobre l'ús i l'abús que es fa de les nostres platges ...
Cada any, en aquesta època, molts de grups de les escoles del municipi aprofiten el bon temps per fer sortides a cala Agulla i gaudir d’aquest meravellós entorn que ENCARA conservam.
El divendres, tres companys i jo (tots mestres de S’Auba) vàrem fer una d’aquestes sortides. Era una visita guiada pel biòleg marí Nars Taïbi, que cada any ens explica in situ, el sistema dunar, la formació de l’arena, la platja i la seva conservació.
En arribar, ja ens vàrem queda sorpresos de la gran quantitat de gent que hi havia i del que feien –beure cava i cervesa a les 10 del matí! Aleshores ens vàrem començar a fixar en el “riu” de joves que anaven arribant, tots disfressats amb capells cridaners i camisetes amb eslògans grossers, carregats amb geleres i grans aparells de música. Tot d’una vàrem veure botelles buides damunt les roques i moltes devora les tovalloles.
Al final de la platja, la sorpresa es va convertir en indignació davant l’espectacle deplorable que els nostres alumnes tenien als ulls. Un grup d’al.lots, molt joves, gats com sopes, estaven mig ajaguts a l’arena, enrevoltats d’una quantitat ingent de llaunes buides de cervesa, és clar! Els vàrem haver de cridar l’atenció per poder continuar la visita.
En sortir, mentre ens llevàvem l’arena, un nin va reparar al plafó de normes que hi ha a l’entrada, per al bon ús i gaudi d’aquest indret. Nosaltres, a l’escola, tenim normes BÀSIQUES per a la bona convivència entre tots, ells saben quin és el càstig si no es compleixen . Llavors va arribar la pregunta: “Castiguen aquets joves que fan això?” Vaig pensar que m’ agradaria que qualcú que tingui competències em digui com els puc explicar aquesta situació si jo mateixa no l’entenc. Com a mestra, em demano com puc educar els alumnes en valors de respecte, tolerància i responsabilitat davant aquests exemples, estiu rere estiu.
Em penso que el que està succeint és molt greu i no es prenen mesures. També crec que la responsabilitat és de les autoritats que ho permeten, però hi ha molts més factors que també incideixen directament en el problema, com la contractació dels clients o l’oferta dels hotels.
He de dir que no estic en absolut d’acord amb l’afirmació que dóna títol a aquest escrit, que el pitjor turista és el que no ve, afirmació que va fer el president de l’associació hotelera en un programa de ràdio, si mal no recordo. Jo dic, turisme a qualsevol preu? NO!
Maribel Magaz
