He pensat enviar-te aquesta carta a la web de Cap Vermell, estic segur que trobaràs algun moment per connectar-te a internet i xafardejar la revista als ordinadors de la biblioteca d’allà on siguis. Així segur que trobaràs aquestes lletres.
Volia donar-te les gràcies pels pocs però intensos moments que hem compartit. Uns, a la biblioteca, quan ens trobàvem ja hora de tancar i tu esperaves que la bibliotecària anés recollint. Algunes vegades t’havies passat hores, amb la vista enganxada a la pantalla, investigant curolles que et duien de cap. Recordo la teva personalíssima manera de plegar els fulls que havies enviat a imprimir per seguir llegint a casa allò que cercaves: un plec, dos plecs, tres plecs... els que fessin falta per encabir aquell grapat de fulls a la butxaca del darrera del pantaló. O fent un rotlo. Qui no et conegués podria arribar a pensar que menyspreaves aquella informació, rebregant els fulls d’aquella manera. Res més lluny de la realitat, penso jo.
També ens trobàvem pel carrer. Tu passejaves com distret (però només “com”), de vegades amb les mans creuades enrere, amb el cap cot. No, en aquell cap no hi havia distracció. Ho demostrava l’agilitat per treure un comentari agut, per treure’m un somriure o demanar-me qualsevol cosa, per poc important que fos, i sentir la teva rialla breu, aguda i observadora. De vegades pensava que, fins i tot, te’n foties de mi amb bones intencions. I rèiem. Si anàvem per camins creuats, al cap d’una estona indefinida cadascú seguia el seu: tu, pensatiu; jo, distret.
Vaig saber tard de la teva afecció, mai en parlàrem. Tampoc no sé si hagués pogut ajudar-te en res parlar del tema amb mi. Tard, també, vaig saber de la teva valentia per afrontar-la, aquella afecció. Per anar a fer els tractaments, per seguir rient quan ens trobàvem i tu feies com qui allò ho tenies superat. Si més no, el teu cap ho portava molt bé de portes enfora.
Tard, també, t’envio aquest agraïment, però confio que trobaràs el moment per connectar-te a internet i llegir la plana de Cap Vermell i tot allò que seguiràs cercant, allà on siguis. Com distret, però només “com”.
